dijous, 23 d’octubre de 2008

Vaya par de gemelas

Ho han aconseguit.Semblava impossible després de Carnestoltes, però s'han superat.Reunir en un mateix espectacle Marianico el Corto i Luis Aguilé mereix una genuflexió papal (amb petó inclòs).I sense oblidar els regals que ens inclouen en el preu.Qui ha dit que hi ha crisis? ... que n'aprenguin!


dilluns, 13 d’octubre de 2008

Bon dia, em dic Pepe Morcilla i sóc adoptat.

Aquestes boniques paraules, repetides com un mantra hipnòtic, seran a partir d'ara el colofó de qualsevol festa del 12è aniversari d'algun nen català, integrant així el bonrotllisme imperant, l'adoració per cultures llunyanes i l'absurditat del "ser pioners en...".

Si amics, aquesta és l'última imbecilitat que se li ha acudit a algun tarat sense feina, però amb un sou suculent, que escalfa alguna cadira a la Generalitat: la obligació dels pares a dir als seus fills que són adoptats quan compleixin els 12 anys.Amb les sobredosis habituals de papanatisme s'han declarats "pioners a Europa" en fer una llei que obligui a això als pares, argumentant que si aquests nens saben el seu orígen biològic quan són grans els pot crear un trauma i així podran buscar els seus autèntics pares.

Que és que un nen de 12 anys no es traumatitzarà tant o més que un adult? què volen, que marxin de casa a fer la ruta dels orfenats? de què collons serveix ser "pioners" amb lleis estúpides? perquè els altres se'ns riguin a la cara?.Els que anaven a l'Antàrtida amb un vaixell de fusta i quatre pells si que eren pioners, però vosaltres?

Un pais que es dedica a crear lleis estúpides només pot ser habitat per estúpids, i jo no vull que el meu pais acabi així.N'estic fins als pebrots dels governants que es creuen amb el dret de legislar sobre la meva vida privada i la relació amb els meus fills.Per sort, encara no s'han atrevit a regular el nom que els hem de posar, però tot arribarà.Que per molts anys poguem veure nens que es diguin Sístole, o Llamborda, o per exemple ... no se ... Godpower.




divendres, 26 de setembre de 2008

Vacances express

Acabo de tornar d'unes vacances de 3 minuts, concretament entre les 10:33 i les 10:36.La veritat és que han passat volant, tan ràpid que encara pateixo el jet-lag.I ja veureu, d'aquí a dos minuts començaré a patir l'estress postvacacional i hauré d'agafar la baixa.
El viatge en si ha estat prou bé.Tot i que no he pogut anar gaire lluny (ja se sap, estem en crisi i no ens podem gastar gaire diners) ha sigut bastant ... com ho diríem ... tranquil? ... eh ... no, millor encara, relaxant? ...no, espera, espera ... assegut!, tot i que un pèl incòmode, perquè el respatller era una mica fred, com de ceràmica o així, d'allò blanc i suau i fred (i no és la neu).Potser el fet que anés sense samarreta hi ha influït.Segur que el meu metge diria això, que si "t'ha influït el subconscient", que si "ets un exagerat", que si "aquest bony que tens a la cama no és cap tumor, és el teu genoll" ... coses de metges.

La foto no hi té res a veure, però m'ha agradat ...
i no sabia que el fotolog servís per això

 I a més a més tenia una pila de revistes que algú havia deixat allà i que m'han ajudat a passar l'estona, perquè tres minuts es poden arribar a fer molt llargs, i si no pregunteu-li a qualsevol àrbitre de qualsevol esport, que quan han de fer un minut de silenci acaben fent 20 segons de silenci.De fet, s'haurien de dir així, segons de silenci, que seria molt més real.Ha sigut com un viatge de Dragon Khan, amb pujades i baixades i amb un final apoteòsic.El final final tampoc ben bé, en el pas del minut dos al tres, aquells segons que et puja l'adrenalina i al final respires i fas uf, i després la tranquilitat.
En resum, una experiència del tot recomanable, si no fos pel jet-lag i aquest collons d'estrés.

dimarts, 23 de setembre de 2008

Pallars "on fire"

Després d'unes vacances contingudes en el temps i en l'espai per terres Pallareses, he començat a entendre moltes de les incògnites que aquests dies envaeixen la societat catalana: la perplexitat, el desànim i perquè Carles Puyol sempre està lesionat quan ha de jugar amb Catalunya.


Un servidor de vostès buscant en và el Bosó de Higgs.

D'aquests tres dies, inclosa una passada llampec pels mestres del Valle de Aran, només en puc extreure unes quantes conclusions, que vosaltres mateixos haureu de descobrir si són certes:

1.- Les botigues i pubs només treballen durant la temporada d'esquí.

2.- El castellà està especialment perseguit, especialment a Viella.


Albert Rivera té molta feina a fer, i si no, observeu vosaltres mateixos.


3.- S'hauria d'haver aprofitat el tunel de Viella per construir-hi el LHC, així en cas de crear-se un forat negre, aquesta hauria estat la primera zona a desaparèixer.

4.- Els jeeps-taxi-patera del Parc d'Aigüestortes només serveixen per portar ramats de jubilats que troben preciosa unes quantes perdres apilades d'on en surt aigua, de la que en diuen font.

5.- La Bruixa d'Or té mes cua un dimarts al matí que la Fnac per comprar entrades per Bruce Springsteen.

6.- Les gallines pallareses van vestides, i els ànecs també.


Adaptació a l'entorn: com camuflar-te entre els teus.


El que més greu em sap però, és no haver-me fet un esquinç de turmell i que m'haguéssin de venir a buscar amb helicòpter, amb la il·lusió que em feia...

diumenge, 14 de setembre de 2008

I wanna be elected

Si amics, fins a la sopa tenim notícies, imatges i xafarderies d'aquests individus que poc o molt decidiran el nostre futur.Des d'aquest full parroquial, donarem (el Sr Cargol i la seva closca) la nostra visió dels futurs inquilins d'aquella barraca que hi ha a Washington DC i que sempre acaba explotant per culpa d'alguna nau extraterrestre.La competència és dura per veure qui ho fa pitjor, si Sant Obama (elevat als altars per tots aquest palanganerus de TV3 i de la majoria dels mitjans europeus) o el dimoni McCain amb la nova heroïna vinguda de les terres del fred.Amb qui us quedarieu?



Apreta amb el dit per veure-ho gros.



Amb el teu no, estúpid!



PD:Si, ja sé que els elefants són republicans, però no he trobat cap cartell de circ amb burros.

diumenge, 3 d’agost de 2008

Qui enveja a qui?

Ja han començat oficialment les vacances per a molts de vosaltres.Alguns, però, ens hem de conformar amb petits plaers ... i és que ben mirat, qui enveja a qui?

divendres, 25 de juliol de 2008

MILF

Després que un jutge hagi declarat lliure de pecat al senyor Mosley, les pràctiques de vexacions amb violència a la gent gran estan seguint uns camins que, no per menys esperats, si que són sorprenents.Sumeu el concepte MILF, més la violència, més la humiliació i el resultat és aquest bonic vídeo...




Què esperàveu, escenes de sexe explícit?, per això ja hi ha altres blogs.

dissabte, 12 de juliol de 2008

Inútil!

O cada vegada sóm més burros o ens ho volen fer creure.Ens ho han de donar tot mastegat perquè sinó encara hi ha gent capaç de posar-se les sabates del revés.De fet, aquesta gent sempre hi ha sigut, i no per això la societat ha estat més estúpida, la diferència és que mentre abans, si no sabies com funcionava una cosa, t'havies de trencar el cap mínimament per descobrir-ho, ara hi ha gent que es queixa amargament perquè no tenen un croquis, és col·lapsen, es posen nerviosos i renuncien.I no estem parlant d'un sabater de l'Ikea, estem parlant d'un puto encenedor!


Fer foc és fàcil si saps com.

S'esta aniquilant la capacitat humana de raonar, d'intentar entendre com funciona una cosa, de provar-ho i si no serveix tornar-ho a provar ... s'està matant l'esperit de McGuiver.D'aquí a uns anys serà impossible trobar algú capaç de crear un explosiu amb una goma de pollastre, una canya i un xiclet perquè, evidentment, no tindran un croquis de com fer-ho.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Qui ha dit decadència?

Avui els vull fer una modesta recomanació.Pensin que són veient aquest dos grans mestres de l'humor absurd que són Faemino y Cansado i imaginint-los en aquesta situació...

También hice cosas modernas que llamaron la atención de... Bueno, de nadie, pero eran cosas modernas. Una performance mía, titulada
Hombre montando librería de Ikea y basada en un episodio de los Simpson, funcionó bastante bien. La librería, no. La empujé un poco y se desmontó. Al final fui a una tienda de muebles de al lado de casa y compré una más barata y además me la trajeron al piso y me la instalaron unos señores muy amables. En realidad fue un solo señor, pero la frase quedaba mejor usando el plural. Tampoco era muy amable. Lo normal.
Ikea es un timo. Ni es barato, ni es bonito, ni es fácil. La librería, por ejemplo. Al principio me hice un lío y me salió una farmacia. Tardé dos semanas en darme cuenta. La verdad es que una farmacia es un buen negocio ya que la gente tiene la sana costumbre de ponerse enferma. Pero me la cerraron por falta de licencia: decían que yo no era farmacéutico y que un tipo se había muerto o algo así porque le había dado la medicina que no era. Encima. Si se la tomó fue porque le dio la gana. Ni que le hubiera obligado, yendo a su casa, abriéndole la boca y haciéndole tragar todas las píldoras del frasco, cosa que igual sí que pasó, no digo ni que sí ni que no, pero sí que pasó, vamos. Me dio por ahí. Soy un tipo impulsivo.[+]

O en aquesta altra...

Cuando era niño y no había tele ni pleisteisions de esas, nos sentábamos en el suelo (porque tampoco había sillas) y nos aburríamos como ostras. Si hubiera habido revólveres, nos hubiéramos pegado un tiro, pero no se inventaron hasta 1814. Ah, el horror.
Hubiéramos salido a la calle a jugar, pero por aquel entonces las cosas no eran tan fáciles como ahora: estábamos en guerra. Por la mañana nos bombardeaban los nazis; por la tarde, los soviéticos; por la noche, Al Qaeda. Además, ¿para qué salir a la calle, si siempre estaba nevando? El tiempo no estaba loco, pero era bastante hijo de puta.
Y las bicis no eran como hoy en día, que tienen marchas y sillines y entrada usb. No. Nuestras bicicletas no tenían ruedas y nos veíamos obligados a pedalear con los pies mientras hacíamos fuerza con los brazos para ir dando saltitos. Por no hablar del fútbol. No teníamos pelotas porque eran muy caras (antes de que se inventara el plástico, las hacían de oro) y jugábamos con los cráneos de nuestros amigos muertos de tuberculosis, viruela y poliomelitis.[+]



Ha nascut un nou Déu, i es diu Jaime Rubio Hancock.

diumenge, 29 de juny de 2008

Tal dia com avui

dijous, 26 de juny de 2008

La ignorància! la ignorància!

No hi ha pitjor cosa que sentir-te un ignorant en una situació trivial que a priori esperes dominar amb una certa solvència.Després d'uns dies veient com la bateria del portàtil s'anava esgotant sense poder recarregar-la, m'he decidit a dur-lo a una persona amb els suficients coneixements tècnics com per ser capaç de resoldre'm el problema.Després de 20 minuts esperant, m'han atès.




Cargol: Hola, bona tarda.
Entès en la Matèria 1: Bona tarda.
C: Mira, et portava l'ordinador perquè no se'm carrega la bateria i no sé si és un problema del transformador, de la conexió o de la bateria.
EM 1: Ui, això t'ho haurà de mirar el meu company, és que jo no t'ho puc resoldre, això em supera.
Mode OFF - Que això el supera? però si només ha de probar un altre carregador i mirar si funciona! és que ara pot posar-se qualsevol darrera un taulell d'un servei tècnic? - Mode ON
EM 1: (cridant a la resta de la gent) Hi ha algú que vingui per una recollida o una entrega?

10 minuts més d'espera i arriba de nou el meu torn, per segona vegada.

Cargol: Hola, bona tarda.
Entès en la Matèria 2: Bona tarda.
C: Mira, et portava l'ordinador perquè no se'm carrega la bateria i no sé si és un problema del transformador, de la conexió o de la bateria.
EM2: Ui, jo no t'ho puc mirar, això ho hauràs de consultar a La Casa...
Mode OFF - Oh, no ... La Casa ... aquell misteriós lloc on sempre esperes no haver d'anar perquè diuen que en surts amb un ronyó de menys.És d'aquells conceptes terrorífics i desconeguts, com quan erem petits i marxava la imatge de la tele i els nostres pares afirmaven amb solemnitat: "això és d'Ells".Però qui són Ells! per l'amor de Déu, qui són Ells! - Mode ON
EM 2: ...de totes maneres, has probat si et funciona traient la bateria?
C: Ehhh ... doncs no, no ho he probat.
Mode OFF - Seràs imbècil! com és que no se t'ha acudit probar-ho? em sento brut, ignorant i brut - Mode ON

L'Entès en la Matèria 2 enxufa l'ordinador i l'engega.Mentrestant arriba l'Entès en la Matèria 1.

EM 1: (dirigint-se al EM 2) Et puc ajudar?
EM 2: Si, mira-li això, que jo tinc molta feina.
EM 1: Ho veus, funciona perfectament, això és que és un problema de la bateria ... encara has tingut sort que només és la bateria ... quan temps fa que tens l'ordinador?
C: Un any i mig, més o menys.
EM 1: Doncs ja és normal que et falli, és el que acostumen a durar les bateries dels portàtils.
Mode OFF - Què, ara resulta que si que ets un entès o només ho fas veure? - Mode ON
EM 1: Si ho busques a La Casa segur que trobes aquest model.
C: I què em pot costar una bateria?
EM 1: Ja et dic que has tingut sort, et costarà uns 60 euros ... perquè això no ho cobreix la garantia de La Casa ... ni això* tampoc.
C: Doncs mira que em pensava que seria el transformador ... de totes maneres un transformador tampoc m'hagues costat gaire, no?
EM 1: Home, el carregador t'hagués costat uns ... 60 euros.
Mode OFF - Doncs si que he tingut sort, si, m'hagués pogut costar 60 euros i només em costarà 60 euros! capullo! - Mode ON
C: Molt bé, doncs moltes gràcies, apa, adéu.
EM 1: De res, adéu.


* "això" és una assegurança amb servei tècnic inclòs que, amb males arts psicològiques, fent-me sentir un ignorant i prometent-me que si m'ho currava i dues setmanes abans em queia l'ordinador accidentalment me'l canviarien per un de nou, em van obligar a comprar el dia que vaig decidir-me.300 leuros que em van robar, colla de cabrons!

dimecres, 18 de juny de 2008

Perroflauta On Tour

Cap de setmana intens a Girona pel perroflautisme.Sota els auspicis d'un pollastre (amb això ja no se'n pot esperar res de bo) es reuniran centenars de gossos amb els seus respectius amics(?) humans, acompanyats d'altres humans, per rebolcar-se sobre la gespa en un bonic festival anomenat Etnival, un simulacre de festa supermulticulti que cap perroflauta que se'n vanti de ser-ho es pot perdre.L'estrena ja augurava mals pressagis i és que qualsevol iniciativa musical que arrenqui amb Carlinhos Brown (en la seva època més gloriosa(?)) ja demostra els principis morals dels organitzadors.I com no podia ser d'altra manera, la cosa ha degenerat fins a límits que només els incondicionals són capaços de digerir.A destacar:

1.-El cap de cartell és Jarabe de Palo, això si, pagant, en un concert pretesament "d'etiqueta" a l'Auditori de Girona.



2.-Els altres dos "grans" són Amparanoia i Orishas



3.-Amb coses com "Una cita obligada pels més festers i adeptes a la rumba canalla.Tot un referent del "neo-calorrisme" més contagiós i del "flamenqueo" a dojo." o "Influenciada per la corrent mestissa barcelonesa,..." pretenen enganxar a la gent fàcilment influenciable pels sectors més ecoguais. El triptic, impagable.



4.-Entre grup i grup, Pinchadiscos sin fronteras.Sóc incapaç d'afegir res més.

Que no esperin veure'm-hi, ja vaig cometre aquest error fa uns anys i seria altament destructiu reincidir-hi.

divendres, 6 de juny de 2008

Fuckin' Joachim Hunold

S'ho ha guanyat a pols.Aquest fill de la gran puta reconsagrada que dirigeix Air Berlin va tenir els sants collons de dir que a les Illes ja no és parla castellà.I avui encara ha afegit que a Catalunya es persegueix i que una mostra n'es el decret de la tercera hora de castellà.Només que Déu tingués una mínima bondat hauria d'estar infectat de Noma i Ebola simultàniament.



Ah, i només espero que no li estiguin subvencionant les visites a les cases de putes amb els doblers des poble, estil Ryanair, perquè sinó ja seria es colmo.

dimecres, 4 de juny de 2008

La dimensió desconeguda

Des d'una habitació d'un apartament de Florència i tot mirant les notícies veiem sobreimpresionat, en una banda tipus 3/24, "Spagna: attentatto dalla ETA al Paesi Baschi.Due morte".Cap més referència.Vaja home, aquests cabrons ja tornen a fer de les seves.

Com a tothom amb una mica de curiositat, quan tornes a casa intentes posar-te al dia del que ha passat, que ja sabem que quan estàs de vacances desconectes de tot.Mires la informació d'aquest dies ... i la notícia no apareix enlloc.



I ara et comences a plantejar preguntes ... ha passat de veritat o només m'ho va semblar? no, perquè no vaig ser l'únic que ho va veure.Pot una cadena seriosa donar una infomació d'aquesta mena sense que sigui veritat? home, seria un descrèdit bastant gran per part seva.

Davant d'això només em queda una resposta: durant tres dies vam estar vivint en una dimensió paral·lela, on passaven coses que els que estaveu aquí no vivieu, i on podies fer el que volguessis sense que tingués cap conseqüència un cop tornaves.Merda! tan de bò ho hagués sabut abans!

dimecres, 28 de maig de 2008

Microwave

Els mòbils d'última generació no només ens permetran veure la tele i els videos on volguem, sinó que seran com una mena de Kinder Sorpresa.Ara i aquí podreu veure el secret per activar-los.

dimarts, 20 de maig de 2008

Spanish truck drivers rules the world

Ja sabiem que els espanyols són bons en tot, l'"orgullo" és una cosa genètica i les carreteres que travessen el nostre país no en podien quedar al marge de cap de les maneres.Amb un inmens CAMION CONDUCIDO POR UN ESPAÑOL, aquest personatge ens deixa ben clar que està fet d'una pasta especial, concretament de pasta de churro español.I els camioners, una raça a part ... però sempre a l'ombra de la rojigualda...



PD: Perdó per la qualitat, però conduir i fer una foto alhora i que surti enfocada és una mica difícil.

dissabte, 17 de maig de 2008

SOS conseller

Que el govern de Catalunya passa per dificultats ja ho sabem, i això no n'es més que una altra prova...


dissabte, 10 de maig de 2008

Cariño, he congelado al gato

Llegeixo astorat, entre preocupació, admiració, una estanteria metàl·lica i una paret pintada de lila, la següent noticia...

Sacramento / California (Estados Unidos).- Unos 300 gatos muertos fueron hallados en tres refrigeradores luego que la policía allanara la casa de un hombre en el norte de California, informaron medios locales el lunes.

Michael Louis Vondueren, de 47 años, estaba siendo investigado por posesión ilegal de armas, pero cuando las autoridades llegaron a su residencia en Sacramento, un espantoso olor que inundaba toda la casa motivó a que agentes de la Asociación Protectora de Animales se presentaran al lugar.

Vondueren fue arrestado por posesión de un arma automática y por obstruir a la policía, mientras que las autoridades del control de animales consideran cargos adicionales.

Según el diario The Sacramento Bee, si se comprueba que el detenido es el responsable de la muerte de los 300 felinos, entonces podría enfrentar cargos mayores.

La policía indicó que inicialmente Vondueren se negó a permitir la entrada de los oficiales de la policía a su casa; pero al ingresar a la residencia, se preocuparon por la seguridad de la madre del sospechoso que vive allí y tiene 81 años de edad.

La casa de Vondueren estaba repleta de heces de gato y olía de forma horrible. Al revisar la propiedad encontraron los tres congeladores repletos de gatos muertos.

En el inmueble las autoridades rescataron unos 30 gatos que aún estaban con vida y que fueron llevados a un refugio para mascotas.

La policía no reveló a donde fue llevada la madre de Vondueren; la residencia donde vivía con su hijo fue declarara inhabitable y deberá ser inspeccionada por un inspector municipal de edificios antes de poder regresar.
Fuente: Univisión / Agencias

300 gats.Ni 293 ni 308, els devien contar d'un en un.Imaginint-se quina quantitat de carn gratis que arribava a tenir aquest home, per si algun dia arriba (que arribarà) un holocaust nuclear.El que no diu la noticia és si els guardava sencers o tallats a quarts, embolicats en paper de plata o encabits a bulto dins els congeladors (que com a mínim haurien de ser industrials, perquè un dia vaig provar de ficar 100 gats dins el congelador del combi i els asseguro que no hi caben), si eren tots d'una mateixa raça o l'home no feia cap mena de discriminació social.O potser era un seguidor de la daesa egipcia Bast i només buscava donar-los la vida eterna...

Per tant, hem de considerar els policies uns cabrons perquè no van permetre que els altres 30 gats arribéssin a un estat de deïtat que els hauria obert les portes al cel dels gats?.Això, amics, tan sòls ho sap el monstre de Sacramento, com l'anomenen els seus veïns, que en ser preguntats pels reporters han declarat que "semblava una persona normal", "sempre saludava quan ens creuàvem pel carrer" i "un dia em va venir a demanar gel per un whisky amb suc de plàtan ... jo ja vaig veure que allò no era gaire normal".


ÚLTIMA HORA: Segons ha declarat l'advocat de Vounderen, el seu representat s'ha sentit molt ofès pel tracte de monstre i ha replicat: "No sóc cap monstre, els podria haver segrestat en un zulo i haver-los violat sistemàticament".

divendres, 9 de maig de 2008

Temporada 2008/2009

Segons fonts ben informades, degut a la enorme despesa que el Barça haurà de fer en fitxatges aquest estiu per culpa dels carcants que ara hi ha, el club pot arribar a l'extrem d'haver de vendre's el Camp Nou i totes les instal·lacions.La junta directiva estaria buscant noves ubicacions i el solar d'una fabrica abandonada sembla el lloc idoni...


Es mereixen treballar-hi i guanyar 600 leuros al mes

dilluns, 5 de maig de 2008

Moreneta jihadista

Veient que cada dia té menys adeptes, l'església catòlica, l'Església, ha posat en marxa una opa hostil als catalans per reclutar nous adeptes.Intentant lluitar contra un harem de 100 verges o contra un nirvana terrenal, adopta una postura molt pròpia de la nostra terra, renyar-nos, apel·lar el patriòtic seny i recordar-nos d'on venim...



Verge d'abril, morena de la serra...

I jo em pregunto ... si no estic batejat ni he fet la cumunió, em puc sentir aludit per aquest flyer? neixes cristià pel sòl fet de néixer on ho has fet o tens opció de canviar-te d'equip? Què em donaran a canvi, confort espiritual? submisió sexual? barra lliure d'Aromes de Montserrat?

Senyors de l'església, facin el favor d'oferir-nos coses tangibles i materials, que el jovent d'avui en dia no està per contrapartides etèries i reemborsables a més llarg termini que una hipoteca.

divendres, 2 de maig de 2008

Stacy Hedger, una estrella

Aquesta gran dona, que va obrir el camí perquè les noves generacions amb ànsies de fama i popularitat que es presenten a concursos musicals de la tele (com ja ens va mostrar el Sr Guionista) sortissin a donar-ho el tot pel tot, demostrant que ha casa s'han après la cançó...




dijous, 24 d’abril de 2008

Quan les coses fan nosa

Situació 1

-Hombre, Antonio, que haces por aquí?
-Nada, he venio a hacer un cafelito a ver si descanso un poco, porque estoy haciendo limpieza de la ruló y no sabes tú la de mierda que llega a haber ahí dentro.
-Pero tanta cosa tienes ahí metía?
-Buf! Que si ropa vieja, que si juguetes de los niños, discos...de tó!
-Y los discos esos, de que són, de Manolo Escobar y eso?
-Hombre, hay un poco de tó...
-Y porqué no los vendes? te puedes sacar unas perras de esos discos antiguos.
-Oye, pues es verdá...pondré un anuncio en una de esas revistas gratis.
-Y que tienes, discos de LP o de estos más nuevos de CD?
-Creo que hay de los dos, pero ahora no m'acuerdo...bueno, venderé los mas nuevos, de esos de CP.




Situació 2

-Antonio, ese cafelito!
-Qué pasa? cómo va tó?
-Pasando un poco el rato, así me escapo de la parienta.Oye, cómo fué eso de los discos?
-De momento no man llamao, pero ahí están.Hablabamos el otro dia en casa y mi hijo, que sa comprao la pleisteishon 3, me dijo que le pusiera otro anuncio pa venderse la vieja, y que también regalaba un juego, gepe 3 me dijo que se llamaba.
-Y ese de que es?
-De motos creo...


dilluns, 21 d’abril de 2008

Dr Muerte strikes again

Deu ser un individu amb pretensions, algun fan de les pel·licules de James Bond o un forense frustrat, perquè ningú que intenti que se'l prenguin seriosament s'atreviria a autoanomenar-se així...


dimecres, 16 d’abril de 2008

Quan no es pot dir el que es vol dir

Després d'uns dies moguts en que certes paraules s'han tornat tabú i un transvassament ja no ho és, vull recuperar una frase que també es va dir en aquelles dates i que va passar molt desapercebuda...
-Una comisió d'experts proposa castrar quimicament els ex-violadors
-La mesura l'hauran d'acceptar els presos i té per objectiu evitar que
reincideixin.El Departament de Justicia, que està darrera de la proposta, vol
evitar que es parli de castració, però un dels metges de la comissió, Eduard
Ruiz, admet a Rac1 que és un terme correcte...

-La paraula castració química és molt lletja
d'utilitzar, nosaltres l'evitarem ... lo que farem és lo mateix, és el mateix
concepte, però no parlarem de castració química
.

I el tio va i es queda tan ample.


Una cosa són els eufemismes, que moltes vegades fan gràcia, i una altre ben diferent és negar les evidències!N'estic fins als collons que se'ns vulgui prendre el pèl en coses que no tenen volta de full, que són allò i s'ha acabat.Què vol dir "és el mateix però no li diren així"? Ja no tenen vergonya ni de dissimular-ho?



NOTA: Ara mateix, que estic a la feina, tinc al costat el cap d'obres parlant amb el senyor "en cap cas és un transvassament", sujuru! estic per agafar linia i dir-li quatre coses! I el molt cabrón està dient: <<clar, perquè jo sóc d'Iniciativa i a mi no em dónen tantes obres com als altres i clar, això no pot ser!>> ostia, és molt fort el que s'està dient a l'habitació del costat, "doneu-me les obres a mi que sóc dels vostres" ... QUINS COLLOOOONS!!!!!!

diumenge, 6 d’abril de 2008

En forma amb Chuck Norris

Si ell el recomana, ha de ser bò.És sorprenent que els cables no s'hagin trencat després d'aquests exercicis, perquè de tots és coneguda la potència que s'arriba a concentrar en aquests bíceps...




I ara, un recull de sabiduria popular sobre aquests mite (segur que els seus fans ja en coneixereu alguna...)

Guns don't kill people. Chuck Norris kills People.

Chuck Norris taught Jesus how to walk on water.

When chuck norris jumps in the water, Chuck Norris doesnt get wet, the water gets Chuck Norris.

Chuck Norris doesnt do push ups, he pushes the earth down.

Chuck Norris counted to infinity...twice.

When Chuck Norris plays Monopoly, it affects the economy.

If you touch chuck norris, you instantly orgasm.

dilluns, 31 de març de 2008

El Readers Digest català

Amb els ulls plens de llàgrimes d'emoció vaig fullejar el que es convertirà en la nova revista de referència per passar les estones mortes després de dinar, una sàvia combinació del seny i la rauxa que hauria de ser la nostra lectura de capçalera.



Pàgines d'entreteniment que ens permetran aprofundir una mica més en la realitat social del nostre pais, conèixe'n les inquietuds i ser els reis de la festa en els sopars d'empresa.Sens dubte, va camí de convertir-se en tot un clàssic.

I pensar que fins ara havia transitat per la vida sense ella!, però com he pogut sobreviure!

Aquí hi poden trobar agudes sàtires socials, denuncia del masclisme, tendresa, sarcasme, un enginy lingüístic fora del normal, disseny entraordinàri, noves tendències, tot sobre el gotelé i l'estucat venecià ... tota una enciclopèdia sobre l'art de viure.

I si no, observin el que és capaç de fer un geni del Photoshop, un artista del Freehand, un poeta de la imatge... (per l'amort de Déu, clickin la imatge que els asseguro que no els decebrà, ho haurien de penjar al menjador com el Gernika contemporani que és).





Quina composició tan perfecta!

dimarts, 25 de març de 2008

Llamazares no hi va jugar

Gràcies a la publicitat (un cop més) l'equip especial R.O.A.S. ha descobert que Gaspar Llamazares no juga a l'ordinador.Perquè si ho hagués fet, segurament les coses haurien anat d'una altra manera.Després del Manager per aprendre a ser entrenador de futbol, arriba Yo Presidente, el joc que tot polític amb un mínim d'aspiracions ha de tenir com la seva bíblia de capçalera.



Un joc per gent amb grans objectius a la vida, que no es conforma en ser caixera del Lidl o repartidor de diaris gratuïts, que vol deixar d'anar a rentar el cotxe a la riera amb una esponja bruta cada diumenge.El seu somni és poder compartir uns Ferrero Roché a la festa de l'ambaixador, anar de putes amb es doblers des poble i poder anar a 200 km/h sense que et posin una multa.

I la via més ràpida per aconseguir-ho és tenir poltrona a La Moncloa.Sens dubte aquest simulador farà que tota aquesta gent vegi una mica més a prop el seu somni, preparant-se cada dia en pactes post-electorals, cimeres europees i debats del Estado de la Nación, com diuen ells.Com a nota negativa s'ha de destacar que no hi ha cap apartat referent a la retòrica i la proclama de promeses d'impossible compliment, un aspecte i-m-p-r-e-s-c-i-n-d-i-b-l-e per poder aspirar a un càrrec de responsabilitat com aquest.De totes maneres, i així en general, fa bona pinta, o sigui que li posem un 7.


PD: Segons fonts informades d'oïda, s'està preparant una versió especial per a J.A. Duran i Lleida, que serà en format reduït i es llençarà al mercat sota el títol de Yo Ministro.

dilluns, 24 de març de 2008

divendres, 21 de març de 2008

Catalunya monocolor


Ho empastifen tot...













diumenge, 16 de març de 2008

Alonso, superpilot

S'acava d'estrenar la temporada a Melbourne.Els Renault, com ja s'esperava, una merda de cotxes, i tota la petuleia de proalonsistes confiats en que la professionalitat de F.A. el farà superar tots els obstacles.Avui estan contents, tot i qualificar-se 12è ha acabat 4rt.Tot un èxit.

Si no fós perquè només n'han acabat 7.Patètic.

divendres, 14 de març de 2008

SS

No correspon a les Waffen-Schutzstaffel ni a la Seguretat Social, sino a la Setmana Santa.Què faran aquests dies? tenen previst marxar porai? doncs si van a la neu (cosa que dubto perquè les muntanyes no és que estiguin gaire ufanoses) vagin al tanto amb els bojos enfilats dalt d'un pneumàtic...



dilluns, 3 de març de 2008

Nyonyisme

Així com l'Escala de Fujita determina el grau de devastació d'un tornado o la de Sieberg els efectes d'un tsunami, existeix una escala menys coneguda pels organismes científics que mesura el nivell de destrucció psiquica i emocional dels individus exposats al nyonyisme que destil·len algunes composicions musicals.L'Escala de Cargol, amb deu graus diferents d'afectació, preten ser una eina objectiva per aconseguir uns criteris unificats que permetin valorar els riscos que comporta escoltar determinades cançons.


I (grau Mecano)
Molt suau.L'organisme pràcticament no ho percep i els efectes passen molt ràpidament.

II (grau Phil Collins)
Algunes neurones del còrtex cerebral (5%) queden bloquejades i l'individu pateix de 3 a 5 minuts d'inestabilitat emocional.

III (grau Take That)
Suau.Es produeix una secreció hormonal que reactiva la zona del cervell dedicada a l'enmagatzematge de records.Tot i ser transitori, el període de nyonyisme augmenta dels 10 als 15 minuts.

IV (grau Eros Ramazzotti)
Se sumen els efectes anteriors, secreció hormonal més bloqueig neuronal.La pèrdua de consciència objectiva de l'individu es prolonga de 20 a 30 minuts.

V (grau Celine Dion)
Bastant fort.Augmenta el percentatge de la inutilització neuronal fins al 15%.L'afectat mostra conductes fluctuants des del recolliment espiritual fins a la falsa sensació de grandesa i invulnerabilitat entre 1 i 3 hores.

VI (grau Michael Bolton)
Augment de les pulsacions acompanyat d'estats puntuals de desordre cardíac.Pot comportar moments de respiració entretallada amb indicis de secreció lacrimal, tot i que aquesta no s'arriba a fer efectiva.El nyonyisme té un període d'influència de 12 a 24 hores.

VII (grau Alex Ubago)
Fort.Primers indicis de fallades neuronals serioses, arribant a bloquejos del 30%.Les secrecions lacrimals (espontànies i sense motiu aparent) fan acte de presència.Es poden observar espasmes puntuals que afectin les capacitats psicomotrius de l'individu.Té una durada d'entre 2 i 7 dies.

VIII (grau Andy & Lucas)
La secreció hormonal en la zona dels records augmenta dràsticament i porta a l'afectat a autoconvèncers que està en una perpètua adolescència.La inestabilitat emocional presenta corbes molt marcades en períodes molt breus de temps.El còrtex cerebral pateix fallades de fins al 50%, prolongant-se aquestes entre 10 i 15 dies.

IX (grau Kenny G)
Molt fort.S'entra en un estat paranoic en que les melodies trepanen el cervell fins arribar a l'hipotàlem.Les falses esperances i els somnis impossibles dominen la psique de l'afectat fins a límits dificilment assumibles per a un ésser humà comú.Contracció muscular.Augment incontrolat de les secrecions lacrimals i dificultats respiratòries, acompanyades d'una falsa sensació de benestar.Durada d'entre 15 dies i 2 mesos.

X (grau Maná)
Desastrós.El bloqueig neuronal arriba al 90%, permetent al cos realitzar tan sòls les funcions bàsiques de supervivència com la respiració.Molt altes possibilitats d'irreversibilitat arribant en casos extrems a l'estat vegetatiu.Adopció de postura fetal.Tendències suicides, tot i que en alguns casos es manifesten símptomes d'alegria moderada.Secrecions lacrimals incontrolades i de llarga durada.L'individu viu en un món irreal que l'aïlla emocionalment trencant tots els vincles afectius amb els seus éssers més propers.Estats delirants.



Exemple d'afectada després d'escoltar una cançó de grau Andy & Lucas

dijous, 28 de febrer de 2008

Desgràcies que et fan pensar que s'hauria d'aplicar l'avortament lliure amb caràcter retroactiu


Ser fill de Sara Montiel

Trobar-te en un "espectacle" de Jaimito Borromeo

Dir-te Manuela i ser neboda de Concha Velasco

Saber que el teu fill s'ha convertit al perroflautisme

Sortir per la tele borratxo

Veure el teus pares borratxos per la tele

Ser germà de Bernd Schuster

diumenge, 24 de febrer de 2008

GRAN Trilok

Ahir al vespre vaig assistir a un dels milors concerts en molt de temps.Trilok Gurtu, un dels percusionistes per excel·lència, partenaire d'il·lustres com John McLaughlin o Robert Miles, es presentava amb la Arké String Quartet, un quartet amb dos violins, viola i contrabaix, a l'Auditori de Girona.Després d'haver-lo sentit aquests anys amb propostes més "canyeres", era una incògnita veure com respondria.I no ens va fallar.


Dues hores de pur espectacle sonor, alternant (i combinant en algunes ocasions) la tabla, la bateria, el djembé i els diferents efectes sonors marca de la casa.No es va deixar ni el cubell d'aigua.Amb un grup a l'alçada, van transportar-nos de les melodies indies a les tarantes italianes, de les sonoritats més convencionals a moments puntuals de free jazz, de ritmes impossibles a bàsics 4/4, que demostra que amb 66 anys es pot descarregar una potència que molts ja voldrien.I el fet d'estar a primera fila a escassos tres metres dels músics, sentint els instruments directament i no a través dels altaveus, encara augmentava aquesta sensació.



Llàstima de no poder fer anar el flaix!

Només ens va regalar un bis, però nois quin bis!.Vint minuts sense pausa en que va fer-nos participar cantant senzilles melodies o creant cànons rítmics dividint la platea en tres sectors, atrevint-se amb un cajón que va confessar no dominar gaire.Ahir al vespre ens vam sentir uns privilegiats, rebent classes particulars d'un mestre del ritme en un Auditori entregat.