dimarts, 25 de març del 2008

Llamazares no hi va jugar

Gràcies a la publicitat (un cop més) l'equip especial R.O.A.S. ha descobert que Gaspar Llamazares no juga a l'ordinador.Perquè si ho hagués fet, segurament les coses haurien anat d'una altra manera.Després del Manager per aprendre a ser entrenador de futbol, arriba Yo Presidente, el joc que tot polític amb un mínim d'aspiracions ha de tenir com la seva bíblia de capçalera.



Un joc per gent amb grans objectius a la vida, que no es conforma en ser caixera del Lidl o repartidor de diaris gratuïts, que vol deixar d'anar a rentar el cotxe a la riera amb una esponja bruta cada diumenge.El seu somni és poder compartir uns Ferrero Roché a la festa de l'ambaixador, anar de putes amb es doblers des poble i poder anar a 200 km/h sense que et posin una multa.

I la via més ràpida per aconseguir-ho és tenir poltrona a La Moncloa.Sens dubte aquest simulador farà que tota aquesta gent vegi una mica més a prop el seu somni, preparant-se cada dia en pactes post-electorals, cimeres europees i debats del Estado de la Nación, com diuen ells.Com a nota negativa s'ha de destacar que no hi ha cap apartat referent a la retòrica i la proclama de promeses d'impossible compliment, un aspecte i-m-p-r-e-s-c-i-n-d-i-b-l-e per poder aspirar a un càrrec de responsabilitat com aquest.De totes maneres, i així en general, fa bona pinta, o sigui que li posem un 7.


PD: Segons fonts informades d'oïda, s'està preparant una versió especial per a J.A. Duran i Lleida, que serà en format reduït i es llençarà al mercat sota el títol de Yo Ministro.

4 comentaris:

mrpage ha dit...

Es pot ordenar la invasió d'un altre país? Si no es pot no m'agrada.

sombretti ha dit...

Tela amb les afotos dels sindicalistes i el parlamentari. Fan por!!

Anònim ha dit...

Té bona pinta, i com que dubto a que arribi a president d'un país que no és el meu suposo que me'l compraré aviam que.

Anònim ha dit...

S'ha de reconèixer que la idea és maca! Dit això, dubto molt que ser president a la vida real sigui una mica més difícil que jugar al joc, és més, diria que més bé és el contrari...