Si ell el recomana, ha de ser bò.És sorprenent que els cables no s'hagin trencat després d'aquests exercicis, perquè de tots és coneguda la potència que s'arriba a concentrar en aquests bíceps...
I ara, un recull de sabiduria popular sobre aquests mite (segur que els seus fans ja en coneixereu alguna...)
Si, d'acord, el carnaval ja ha passat, però els ressagats encara tenim una última oportunitat per celebrar-lo.Si algú no té res a fer el dia 27 encara es pot apuntar a aquesta magnífica festa organitzada pel senyor Viatge amb un espectacle sin parangón amb l'excelsa Regina, l'única Do Santos a qui hem de professar devoció infinita.Després de fer-se el carnet VIP d'algun quiròfan i acabar amb les existències de botox dels propers tres mesos, LA vedette se'ns presenta amb les seves millors gales i disposada a fer-nos sentir com si estiguessim al mateix sambòdrom de Rio de Janeiro.I per si amb això no n'hi hagués prou, marxareu cap a casa amb un pernil o una garrafa d'oli sota el braç.Què més voleu?
Recordeu, encara sou a temps de veure l'última llegenda viva del cuixam i la pitrera.
Per als que encara tenen el valor de sortir al carrer cada matí desconeixent dues icones musicals del segle XXI.Sé que la majoria els heu vist, però encara n'hi ha algun que quan li parles d'en Delfin o de la Tigresa es pensen que als explicaràs algun documental d'animals...
Només un professional de debò és capaç d'arribar a aquesta xifra extraordinària d'informatius demostrant la seva vàlua i la confiança que li professen els directius i els oients que ha tingut durant tota la seva carrera.Han sigut molts anys, moltes noticies, moltes anècdotes, infinitat de cafès a la màquina i uns quants arbres consumits en forma de paper.D'ell se n'han fet bromes, imitacions i més d'un s'ha recordat de la seva família, aquest és el preu que s'ha de pagar per ser un informador de referència.Seguint les passes del seu pare, que durant els anys del franquisme va aconseguir transformar les paraules en imatges i que es va convertir en un més de la familia entrant cada dia a les cases, aquest humil home ens ha acompanyat en els nostres moments bons i en els dolents.Per tot això, només li podem donar les gràcies i felicitar-lo.Felicitats Josep, per il·lustrar-nos des dels informatius de Radio Cassà!
I a l'altre que també en cel·lebra 7000 li desitgem de tot cor...
Després d'una intensa recerca per Los Mares del Sur i gràcies als contactes treballats durant anys amb la màfia de Shangai, l'equip especial R.O.A.S. està en disposició d'oferir-los la resposta a la pregunta que aquests dies turmenta les llars catalanes: què ha passat amb les bombolletes del cava? ... han estat abduïdes? ... se n'ha apoderat un grup de proxanetes i les obliga a prostituïr-se en alguna carretera d'Albània? ... es veuen afectades pel protocol de Kyoto i se les ha considerat "gasos contaminants"? ...El visionat de les següents imatges pot ferir la sensibiltat dels espectadors quan comprovin com se les han hagut de veure, vexades i humiliades, obligades a participar (drogades amb Imedio) en concursos on han de fer el possible per evitar caure en una piscina plena de Dubois que com un àcid corrosiu les desfigurarà per sempre.Per això no us extranyeu si a primer cop d'ull no les reconeixeu, penseu com quedarieu vosaltres si caiguéssiu en una banyera de salfuman un dia rere un altre...
Catalunya no pot quedar indiferent veient com es fa escarni d'un dels nostres simbols nacionals, juntament amb Sant Tauró i Carme de Mairena i des d'aquí demanen, no, exigim que s'intervingui amb urgència des de les més altes instàncies per acabar amb aquest atrupellu.
Sé el que esteu pensant ... i si, és això.Almeny el 50% dels lectors d'aquest bloc ho ha encertat, concretament un dels dos que tinc, davant dels que m'agenollo en senyal de respecte (si n'hi ha més, ara és el moment de fer el pas i donar alguna senyal de vida en forma de comentari encara que sigui per dir hola, ara és el moment!).
Efectivament, avui vull dedicar uns minuts a la Venus del Raval, a una daessa que ha esdevingut icona eròtica de molts de nosaltres, que ens ha alegrat els moments foscos malgrat les seves pròpies adversitats, que ens ha fet cantar com posseïts dins el cotxe aturats en un semàfor mentre el conductor del costat ens observava amb cara d'incredulitat, que ens ha regalat el seu millor do (segons l'Institut d'Estudis Catalans: 2 1 m. [LC] Allò que, comparat a un do, hom ha rebut de Déu, de la natura, etc., sense haver fet res per adquirir-ho. Tenir, algú, el do de plaure a la gent.El do degents) perquè tots siguem una mica més feliços ... Estrella com poques, el seu art sempre ha estat incomprès per la gran majoria, que l'ha vexada i menyspreada, utilitzant-la com a estendard de l'exemple que no s'ha de seguir.Doncs jo em rebel·lo!, em rebel·lo i em declaro solemnement fan incondicional d'una artista multidisciplinar que tan ha fet televisió, com ràdio, com ha cantat, com ha fet pel·lícules de culte dins els món de l'entreteniment per adults (com m'agrada aquest eufemisme, de fet tots en general).I és que ens ha enmetzinat amb la seva veu de sirena com uns vulgars argonautes incapaços d'aturar aquest brollador de notes que inunden l'espai en qualsevol moment.Sense oblidar el regitzell de sentències que ha aportat a la cultura popular catalana.De naturalesa evolutiva (primer va ser home per convertir-se en bella papallona), ens ha demostrat que cap somni és impossible si estem disposats a donar-ho tot (i quan dic tot, és TOT) per aconseguir-lo.Per tot això i molt més, només ens queda dir ... Carmen forever, t'estimem.
Nota 1: Si, també ho heu encertat, el que dóna l'entrada a l'Estrella és Josmar. Nota 2: No us perdeu l'acompanyament musical.El mestre Masclans de torn és tant bò, però tant bò, que toca amb les mans sobre les cuixes, fins i tot es permet el luxe d'aplaudir na Carmen mentre la música va sonant...
Catalunya s'està desmuntant com un castell de cartes i ahir vam rebre una altra plantofada anímica de la que ens costarà recuperar-nos.Estem de dol perquè ens ha deixat una estrella que havia de ser la nostra llum i guiar aquest pais cap a un futur esplendorós, com en altres temps ho fóren Jaume I o Francesc Macià.N'hem pogut seguir la seva agonia amb l'ai al cor i ara el plorarem, i tant si ho farem!, perquè es mereix això i més.Que caigués ferit a la platja del Miracle no va fer més que mantenir-nos l'esperança que no seria res i que ben aviat el tornariem a veure nedant alegrement per les nostres platges.Però malauradament no podrà ser i de nou una altra icona catalana ens ha deixat massa d'hora.Ara tan sòls ens queda recordar-lo, otorgar-li amb urgència una creu de Sant Jordi i declarar el 22 d'agost la nostra nova diada.Sens dubte aviat sorgiran masses enfervorides reclamant la seva promoció com a santo subito i hi haurà milions de persones al carrer per oferir-li un últim i càlid homenatge.I finalment quan tot això esdevingui, el proclamarem nou patró de Catalunya (ho sento Sant Jordi!) i alçarem altars en honor seu.Sant Tauró del Miracle. I si tot això no arriba a succeir, potser els llibres d'història no el recordaran perquè els qui l'han escrita sempre han estat els guanyadors i nosaltres ara no ho som.Però d'aquí a moltes generacions es podran repassar (si més no) les hemeroteques i els lectors podran reviure amb un calfred d'emoció recorrent-los l'esquena aquests dies que sens dubte marcaràn el nostre futur com a poble.Visca Sant Tauró! Visca!
Ésser de zero potes i cos extremadament flexible, sense orelles i amb ulls extensibles.I bàsicament això és tot ... a no, espera! m'agraden els cogombres i odio els enciams iceberg.