I wanna be elected

Si amics, fins a la sopa tenim notícies, imatges i xafarderies d'aquests individus que poc o molt decidiran el nostre futur.Des d'aquest full parroquial, donarem (el Sr Cargol i la seva closca) la nostra visió dels futurs inquilins d'aquella barraca que hi ha a Washington DC i que sempre acaba explotant per culpa d'alguna nau extraterrestre.La competència és dura per veure qui ho fa pitjor, si Sant Obama (elevat als altars per tots aquest palanganerus de TV3 i de la majoria dels mitjans europeus) o el dimoni McCain amb la nova heroïna vinguda de les terres del fred.Amb qui us quedarieu?

Apreta amb el dit per veure-ho gros.

Amb el teu no, estúpid!

PD:Si, ja sé que els elefants són republicans, però no he trobat cap cartell de circ amb burros.

Qui enveja a qui?

Ja han començat oficialment les vacances per a molts de vosaltres.Alguns, però, ens hem de conformar amb petits plaers ... i és que ben mirat, qui enveja a qui?

Inútil!

O cada vegada sóm més burros o ens ho volen fer creure.Ens ho han de donar tot mastegat perquè sinó encara hi ha gent capaç de posar-se les sabates del revés.De fet, aquesta gent sempre hi ha sigut, i no per això la societat ha estat més estúpida, la diferència és que mentre abans, si no sabies com funcionava una cosa, t'havies de trencar el cap mínimament per descobrir-ho, ara hi ha gent que es queixa amargament perquè no tenen un croquis, és col·lapsen, es posen nerviosos i renuncien.I no estem parlant d'un sabater de l'Ikea, estem parlant d'un puto encenedor!

Fer foc és fàcil si saps com.

S'esta aniquilant la capacitat humana de raonar, d'intentar entendre com funciona una cosa, de provar-ho i si no serveix tornar-ho a provar ... s'està matant l'esperit de McGuiver.D'aquí a uns anys serà impossible trobar algú capaç de crear un explosiu amb una goma de pollastre, una canya i un xiclet perquè, evidentment, no tindran un croquis de com fer-ho.

Dr Muerte strikes again

Deu ser un individu amb pretensions, algun fan de les pel·licules de James Bond o un forense frustrat, perquè ningú que intenti que se'l prenguin seriosament s'atreviria a autoanomenar-se així...

Llamazares no hi va jugar

Gràcies a la publicitat (un cop més) l'equip especial R.O.A.S. ha descobert que Gaspar Llamazares no juga a l'ordinador.Perquè si ho hagués fet, segurament les coses haurien anat d'una altra manera.Després del Manager per aprendre a ser entrenador de futbol, arriba Yo Presidente, el joc que tot polític amb un mínim d'aspiracions ha de tenir com la seva bíblia de capçalera.

Un joc per gent amb grans objectius a la vida, que no es conforma en ser caixera del Lidl o repartidor de diaris gratuïts, que vol deixar d'anar a rentar el cotxe a la riera amb una esponja bruta cada diumenge.El seu somni és poder compartir uns Ferrero Roché a la festa de l'ambaixador, anar de putes amb es doblers des poble i poder anar a 200 km/h sense que et posin una multa.

I la via més ràpida per aconseguir-ho és tenir poltrona a La Moncloa.Sens dubte aquest simulador farà que tota aquesta gent vegi una mica més a prop el seu somni, preparant-se cada dia en pactes post-electorals, cimeres europees i debats del Estado de la Nación, com diuen ells.Com a nota negativa s'ha de destacar que no hi ha cap apartat referent a la retòrica i la proclama de promeses d'impossible compliment, un aspecte i-m-p-r-e-s-c-i-n-d-i-b-l-e per poder aspirar a un càrrec de responsabilitat com aquest.De totes maneres, i així en general, fa bona pinta, o sigui que li posem un 7.

PD: Segons fonts informades d'oïda, s'està preparant una versió especial per a J.A. Duran i Lleida, que serà en format reduït i es llençarà al mercat sota el títol de Yo Ministro.

Desgràcies que et fan pensar que s'hauria d'aplicar l'avortament lliure amb caràcter retroactiu

Ser fill de Sara Montiel

Trobar-te en un "espectacle" de Jaimito Borromeo

Dir-te Manuela i ser neboda de Concha Velasco

Saber que el teu fill s'ha convertit al perroflautisme

Sortir per la tele borratxo

Veure el teus pares borratxos per la tele

Ser germà de Bernd Schuster

Sang freda, cacaolat calent

Com transformar-te en un superhome?, doncs n'hi ha prou amb col·locar-te una armilla d'aquestes florescents.Un simple tros de roba del que molts n'hem fet broma representa la diferència entre acabar com una croqueta al vidre d'un cotxe o que et passi en Loeb a 140 fent-te la clenxa als pèls del cul i que continuis com si anéssis a comprar uns crusants un diumenge al matí.I si no, veieu-ho...

Classes i classes

Aquesta setmana m'havia proposat aprendre a fer anar una mica millor el Photoshop perquè els fotomontatges fóssin una mica més dignes.La manera més ràpida i senzilla era entrar a You Tube per descobrir tutorials que t'ensenyéssin a fer les coses senzilles però bàsiques.Com a font inesgotable de recursos, hi ha vídeos de tota mena, més casolans, més professionals, els que no entens res de res i els que són diferents.

Dins d'aquests últims hi ha perles com aquesta... (no us perdeu el final ni algun altre del mateix individu com el #2, són boníssims)



El millor és que m'ha picat la curiositat i el molt fill de puta ho ha posat realmenta a Ebay! Les preguntes dels "possibles compradors" tampoc tenen pèrdua.Això si, aquest anunci caduca d'aquí a 5 dies.

Això olora molt malament

Doncs si senyors, a partir d'avui tenim un altre motiu per sortir amb mascaretes al carrer.Com que es veu que alguns polítics no en tenen prou flagel·lant-nos cada dia amb les seves aparicions, a can PSC han decidit que també ens envairan via olfactiva amb un perfum, fet a base d'herbots com l'alfàbrega o el pachulí (té collons el nom, el que se'l va inventar l'haurien de penjar pels ous).

La chaconita n'està encantada!

Es veu que la presentació ha sigut d'allò més entretinguda, tot i que a l'arribar els periodistes han hagut de demanar al responsables del local de la rosa que obrissin les finestres perquè l'ambient era irrespirable.Potser era una metàfora de la situació al nostre pais?, volen fer com aquella mena de gent que quan porta deu dies sense dutxar-se es pensa que posant-se un litre de colònia desapareixerà la pudor?.El millor de tot, l'intent d'identificar cada ingredient amb una "virtut" dels socialistes: que si la justícia, que si el treball, que si l'enteniment, ... poca feina se'n diu d'això.

Ja ho saben, si volen triomfar en aquesta vida han de tenir el seu propi perfum.

Última hora!: pels interessats en les primeres dames de la política internacional, només volia dirbrus que el Sarko i la Bruni ja s'han casat, segons veig en el fulletó aquest de l'enllaç.Aquí llenço el guant per qui tingui el valor de fer-ne un post.Apa.

Compres d'última hora

Per tots els que encara no sapigueu què regalar i el rellotge us apreti de mala manera, rovell d'ou us proposa uns quants articles que faran les delícies de tothom, dones, homes, gossos i musics...

Sempre va bé una mica de música per amenitzar aquelles inacabables tardes fent un puzzle.







L'exercici sempre és bo, i no us deixeu enganyar, ben plegat cap en qualsevol racó.







Qui no ha tingut mai problemes a l'hora de depilar-se a les tres de la matinada?








La manera més ràpida i econòmica d'aconseguir relleno pels coixins.









Això no se ben be perquè serveix, però la capseta és molt maca.









El somni de qualsevol music de vagó de metro (regalar a discreció).

A més a més, tenen el segell de Anunciado en televisión, que sempre és garantia de qualitat i bon preu.Què més voleu?

PD: Per raons òbvies, aquest blog desaconsella ABSOLUTAMENT regalar "Extracto de baba de caracol".

Dead Road

Primera parada: restaurant Wang Tse, sortint amb tres sakes de més.Enfiles la carretera cap a La Bisbal, passat Torroella comences a notar-ne els efectes i quan has fet uns quilòmetres més tot comença a lligar.Estàs de mala llet i potser la pel·lícula que vas veure ahir a la nit va deixar més seqüeles de les esperades.Arribes a TOR i t'imagines el Déu de la mitologia escandinava desenfundant el martell i repartint hòsties al seu voltant.Hi ha massa cadàvers i els hauries d'amagar perquè aquí fan nosa.Massa pes per un sòl home, el millor és fer una bona TALLADA i així ho podràs encabir en bosses d'escombraries que aniràs repartint, deixant rere teu un rastre macabre.La sang és com una droga i ara no pots parar, ho vols convertir en una orgia de destrucció, i què millor que unes quantes VERGES?.En vols més i més, fins que arriba el moment en que el teu cos ha quedat sadollat de venjança.Llavors mires enrera i t'adones que podries ser el rei de l'ULTRAMORT.

Doomsday is coming for you, MTF!

Com tots sabeu, i entenc que no en feu ostentació pública, aquest cap de setmana hi ha la trobada aquesta guarra del tunning a Barcelona.Estarà plena de quillos, putetes i cotxes amb uns altaveus capaços de posar-te de punta els pèls de la cigala.

exemple tipic de juani

Això d'afegir un aleró, posar quatre enganxines i canviar les suspensions s'ha fet tota la vida, però des que van fer aquella infame sèrie de pel·lícules de A todo gas (ja no se quantes en porten) la cosa ha anat degenerant ensense aturador.Quin mal que ha fet a la nostra joventut!
I això no s'acaba aqui, sinó que es va extenent com una plaga bíblica per tot el món, afectant cada cop a més nois i noies innocents que cauen en l'absoluta imbecilitat i es deixen els diners transformant els seus cotxes en màquines de tortura (visual i auditiva) per a la resta de mortals.Per tot això, demano humilment des del rovell de l'ou, que qualsevol pais amb armament nuclear faci unes operacions militars aquest cap de setmana.Nosaltres els cedim el terreny.I ara una mica de tunning rupestre.

Enjoy al·lopècia!!!

Atenció al·lopècics que llegeixen aquest bloc (que no som pocs)!Avui he après una nova paraula: COMB-OVER, que per què ens entenguem seria el que ha fet l'Anasagasti tota la vida però convertit en tot un cerimonial que pot arribar a nivells de transformació digna d'un Pokemon.Tremola LLongueras!



PD:No intenten esto en sus casas.L'autor del bloc no es responsabilitza de res ... però de res.

El nou Fred Astaire

Tot esperant una nova edició del Mira quien baila (esperem que sense Gema Ruiz), presentem un nou valor del ball que segur que se'ls repassa a tots ... la cacatua Snowball ja ha començat la seva cursa cap a la fama.

Horror!! (remake dolent 2007)

Tres acords

En més d'una ocasió hem comentat amb un ilustre participant d'aquest bloc lo fàcil que pot aribar a ser fer una canço.La mítica roda sol-re-do és tot un clàssic, però ni ha d'altres que no la demerèixen i que les podem trobar en moltes cançons.Alguns van més enllà i ens ho demostren barrejant diverses cançons que tenen la mateixa base.El mash-up ja s'ha convertit en tot un art i si no, jutjeu vosaltres mateixos amb aquest Oasis + Green Day + Travis ...



Aportació piratejada d'un home que sempre es fa preguntes

Cartes de restaurants

Moltes vegades se senten queixes sobre les cartes dels restaurants, de si estan (o més aviat no estan) en un idioma o un altre, en les floritures que poden arribar a dedicar per descriure un simple bistec amb puré de patates, en la presentació, etc ... A mi les que més m'agraden són aquelles de menú diari escrites amb guix en una pissarra verda i que acostuma a estar a la porta del restaurant, cosa que facilita molt saber el que pots menjar per 10 o 12 euros.
I tot aquest rotllo que només és per omplir una mica més, perquè avui m'he trobat una samarreta groga llampant que em van regalar a l'escola de música de Sant Gregori on anava.I llavors he recordat un dia que m'esperava dins el cotxe a que fos l'hora d'entrar, aparcat davant d'un restaurant amb la famosa pissarra verda a la porta i em va impactar tant que no vaig poder evitar copiar-la a la llibreta que sempre porto a sobre ... ni floritures ni hòsties, un menú senzill i clar, o potser no tant ...

MENU

AMANIDA ARROS
FABAS SALTAGADAS
CREMA BERDURAS
ESPARRAGOS PERNIL
PEUS DE PORCH

ELADO
LLAGURT

Us puc jurar que estava escrit exactament així, no hi he modificat absolutament res!!!

Núvols tòxics

N'hi ha molts que es queixen que determinada gent fa una certa olor ... diguem-ne ... desagradable. Quan es creuen amb ells o se'ls troben al tren o a l'autobús ho qualifiquen d'experiència traumàtica i ho expliquen a totes les amistats com si haguéssin sobreviscut a un experiment del doctor Mengele.Però molt sovint, massa sovint, queden silenciades altres "trobades" tan o més nocives, a les que la majoria de mortals no hi dóna importància: els núvols de colònia, perfums i altres derivats sota els que s'amaguen individus als qui la resta de la humanitat els importa un pitu.Els innocents que ens veiem afectats per aquesta arma química de destrucció massiva patim irritació a les fosses nassals i als ulls, i en alguns casos fins i tot s'han produït pèrdues de consciència i desmais.
La teoria de la conspiració també envaeix la rumorologia en aquest cas.On són els grups ecoloxistes que lluiten pel medi ambient? Perquè amaguen els governs la potencial toxicitat d'aquests productes? Tan poderós és el lobby del perfum que ningú s'atreveix a sancionar els senyors Nenuco o S3? Perquè es permet la venda lliure (fins i tot als menors!) i se'n fomenta el seu ús?.Massa preguntes sense resposta.
Sigui com sigui, des d'aquestes humils linies denuncio la impunitat amb la que algunes persones es banyen (literalment) en litres de colònia, preferentment barata, i passegen pels nostres carrers i places deixant darrera seu un núvol tòxic de conseqüències imprevisibles.

Estem de dol

Catalunya s'està desmuntant com un castell de cartes i ahir vam rebre una altra plantofada anímica de la que ens costarà recuperar-nos.Estem de dol perquè ens ha deixat una estrella que havia de ser la nostra llum i guiar aquest pais cap a un futur esplendorós, com en altres temps ho fóren Jaume I o Francesc Macià.N'hem pogut seguir la seva agonia amb l'ai al cor i ara el plorarem, i tant si ho farem!, perquè es mereix això i més.Que caigués ferit a la platja del Miracle no va fer més que mantenir-nos l'esperança que no seria res i que ben aviat el tornariem a veure nedant alegrement per les nostres platges.Però malauradament no podrà ser i de nou una altra icona catalana ens ha deixat massa d'hora.Ara tan sòls ens queda recordar-lo, otorgar-li amb urgència una creu de Sant Jordi i declarar el 22 d'agost la nostra nova diada.Sens dubte aviat sorgiran masses enfervorides reclamant la seva promoció com a santo subito i hi haurà milions de persones al carrer per oferir-li un últim i càlid homenatge.I finalment quan tot això esdevingui, el proclamarem nou patró de Catalunya (ho sento Sant Jordi!) i alçarem altars en honor seu.Sant Tauró del Miracle.
I si tot això no arriba a succeir, potser els llibres d'història no el recordaran perquè els qui l'han escrita sempre han estat els guanyadors i nosaltres ara no ho som.Però d'aquí a moltes generacions es podran repassar (si més no) les hemeroteques i els lectors podran reviure amb un calfred d'emoció recorrent-los l'esquena aquests dies que sens dubte marcaràn el nostre futur com a poble.Visca Sant Tauró! Visca!

Taxidermia

És d'aquelles paraules maques perquè si ... com papiroflèxia, o estroboscòpic.Però aquest post no va sobre les paraules sinó sobre la taxidèrmia en si mateixa, del refinat art de tornar a la vida (en sentit figurat) un animal (tot i que en algun cas s'ha arribat a fer amb persones, p.e. el negre de Banyoles).Què hi ha més elegant que tenir sobre la llar de foc aquella majestuosa òliba que intenta arrencar al vol perseguint el ratolinet ... o aquella guilla amb dents de fera ferotge sobre el televisor que sembla que se t'hagi de llençar al coll d'un moment a un altre ... quina bellesa, quina perfecció ... sublim!.
Jo de gran vull aprendre a fer de doctor Frankenstein i tallar i cosir, i buidar i farcir, i rentar i maquillar, i posar aquells botonets als ulls perquè semblin de veritat ...Recordo de petit que ja jugava a Taxidermistes mentre els altres nens ho feien a metges i infermeres ... aquell osset de peluix anomenat Pim (que més endavant va tenir la seva homòloga femenina, la Pam) amb el qual feia els meus primers pinitus, obrint-lo, traient-li el coto-fluix de dins i tornant-li a posar, reparant un cop i un altre aquell ull que sempre queia.Mentre els altres nens volien ser bombers o policies o veterinaris jo volia ser taxidermista, segur que va ser la primera paraula que vaig dir als meus pares.
I és que la sang mai m'ha agradat massa, no suporto les pel·lícules de gore i per això m'estimo més remenar amb animals que ja no et puguin esquitxar la cara de sang quan els obris.El meu gran somni: anar un pas més enllà i "taxidermitzar" les grans figures mundials com el Papa, la Reina d'Anglaterra o Fidel Castro (independentment de la simpatia que els tingui) i crear el meu propi museu a l'estil Madame Tussaud.La taxidèrmia, una professió de futur.