Vacances express

Acabo de tornar d'unes vacances de 3 minuts, concretament entre les 10:33 i les 10:36.La veritat és que han passat volant, tan ràpid que encara pateixo el jet-lag.I ja veureu, d'aquí a dos minuts començaré a patir l'estress postvacacional i hauré d'agafar la baixa.

El viatge en si ha estat prou bé.Tot i que no he pogut anar gaire lluny (ja se sap, estem en crisi i no ens podem gastar gaire diners) ha sigut bastant ... com ho diríem ... tranquil? ... eh ... no, millor encara, relaxant? ...no, espera, espera ... assegut!, tot i que un pèl incòmode, perquè el respatller era una mica fred, com de ceràmica o així, d'allò blanc i suau i fred (i no és la neu).Potser el fet que anés sense samarreta hi ha influït.Segur que el meu metge diria això, que si "t'ha influït el subconscient", que si "ets un exagerat", que si "aquest bony que tens a la cama no és cap tumor, és el teu genoll" ... coses de metges.

La foto no hi té res a veure, però m'ha agradat ...

i no sabia que el fotolog servís per això

 I a més a més tenia una pila de revistes que algú havia deixat allà i que m'han ajudat a passar l'estona, perquè tres minuts es poden arribar a fer molt llargs, i si no pregunteu-li a qualsevol àrbitre de qualsevol esport, que quan han de fer un minut de silenci acaben fent 20 segons de silenci.De fet, s'haurien de dir així, segons de silenci, que seria molt més real.Ha sigut com un viatge de Dragon Khan, amb pujades i baixades i amb un final apoteòsic.El final final tampoc ben bé, en el pas del minut dos al tres, aquells segons que et puja l'adrenalina i al final respires i fas uf, i després la tranquilitat.

En resum, una experiència del tot recomanable, si no fos pel jet-lag i aquest collons d'estrés.

SOS conseller

Que el govern de Catalunya passa per dificultats ja ho sabem, i això no n'es més que una altra prova...

Cariño, he congelado al gato

Llegeixo astorat, entre preocupació, admiració, una estanteria metàl·lica i una paret pintada de lila, la següent noticia...

Sacramento / California (Estados Unidos).- Unos 300 gatos muertos fueron hallados en tres refrigeradores luego que la policía allanara la casa de un hombre en el norte de California, informaron medios locales el lunes.

Michael Louis Vondueren, de 47 años, estaba siendo investigado por posesión ilegal de armas, pero cuando las autoridades llegaron a su residencia en Sacramento, un espantoso olor que inundaba toda la casa motivó a que agentes de la Asociación Protectora de Animales se presentaran al lugar.

Vondueren fue arrestado por posesión de un arma automática y por obstruir a la policía, mientras que las autoridades del control de animales consideran cargos adicionales.

Según el diario The Sacramento Bee, si se comprueba que el detenido es el responsable de la muerte de los 300 felinos, entonces podría enfrentar cargos mayores.

La policía indicó que inicialmente Vondueren se negó a permitir la entrada de los oficiales de la policía a su casa; pero al ingresar a la residencia, se preocuparon por la seguridad de la madre del sospechoso que vive allí y tiene 81 años de edad.

La casa de Vondueren estaba repleta de heces de gato y olía de forma horrible. Al revisar la propiedad encontraron los tres congeladores repletos de gatos muertos.

En el inmueble las autoridades rescataron unos 30 gatos que aún estaban con vida y que fueron llevados a un refugio para mascotas.

La policía no reveló a donde fue llevada la madre de Vondueren; la residencia donde vivía con su hijo fue declarara inhabitable y deberá ser inspeccionada por un inspector municipal de edificios antes de poder regresar.

Fuente: Univisión / Agencias

300 gats.Ni 293 ni 308, els devien contar d'un en un.Imaginint-se quina quantitat de carn gratis que arribava a tenir aquest home, per si algun dia arriba (que arribarà) un holocaust nuclear.El que no diu la noticia és si els guardava sencers o tallats a quarts, embolicats en paper de plata o encabits a bulto dins els congeladors (que com a mínim haurien de ser industrials, perquè un dia vaig provar de ficar 100 gats dins el congelador del combi i els asseguro que no hi caben), si eren tots d'una mateixa raça o l'home no feia cap mena de discriminació social.O potser era un seguidor de la daesa egipcia Bast i només buscava donar-los la vida eterna...

Per tant, hem de considerar els policies uns cabrons perquè no van permetre que els altres 30 gats arribéssin a un estat de deïtat que els hauria obert les portes al cel dels gats?.Això, amics, tan sòls ho sap el monstre de Sacramento, com l'anomenen els seus veïns, que en ser preguntats pels reporters han declarat que "semblava una persona normal", "sempre saludava quan ens creuàvem pel carrer" i "un dia em va venir a demanar gel per un whisky amb suc de plàtan ... jo ja vaig veure que allò no era gaire normal".

ÚLTIMA HORA: Segons ha declarat l'advocat de Vounderen, el seu representat s'ha sentit molt ofès pel tracte de monstre i ha replicat: "No sóc cap monstre, els podria haver segrestat en un zulo i haver-los violat sistemàticament".

Parafrasejant el senyor Q: El que fa cent

Panxeta

Ahir a la nit abans d'anar a dormir em vaig veure de perfil al mirall del labavo, en un d'aquells moments no buscats en que alguna cosa et fa fixar-te en un fet quotidià.Hi vaig descobrir una panxeta prominent que corre el risc de provocar una pèrdua de visibilitat de cintura cap avall (a llarg termini, eh!).En aquest moments el primer que et passa pel cap és que hauries de fer una mica d'esport i apuntar-te a algun gimnàs ... però no sé perquè totes aquelles maquinotes de tortura sempre m'han semblat obra del diable...

Em sembla que de moment em conformaré en fer uns abdominals a casa...

Goodbye porcs

Dilluns 4, 17:45h.

Per fi m'han trucat per la feina a la que vaig anar a fer l'entrevista fa un mes i mig.Nervis, m'han convocat a les 6.Pujo al cotxe i decideixo relaxar-me una mica...

Quina música tan fantàstica per desestressar!.Arribo a lloc, m'espero 15 minuts a que em rebin.Més nervis.Recordo aquesta melodia per relaxar-me.Entrevista.20 minuts després ja m'han contractat, començo dilluns.Surto al carrer i no puc evitar fer un "Woo-Hoo!" al més pur estil Homer Simpson.

Torno cap a casa i aquesta música em sembla la millor cançó del món.Avui ha sigut un gran dia.

Ya se puede morir

Com tots els lectors sabran, les funeraries de Girona estan de vaga i això sol ja sembla que contradeixi el titular del post.Però només ho sembla, perquè com s'acostuma a dir, no hay mal que por bien no venga, i alguns espavilats ja comencen a pensar noves formes per fer-se un forat en aquest interessant mercat que mai es quedarà sense clientela.Màrqueting original per atreure els futurs usuaris (tots) a l'estil del ja famós calendari de Ryanair.Què millor que una mossa guapa (no pas d'esquadra, tot i que això no vol dir que no hi hagi M. d'E. de bon veure, que segur que ni ha d'haver -SUBCONSCIENT ON -... ara m'imagino una mossa d'aquestes, amb l'uniforme d'antiavalots, traient-se el casc, alliberant aquells cabells llargs i castanys i ... m'estic desviant del tema ...- SUBCONSCIENT OFF) , doncs això, què millor que una mossa guapa perquè t'agafin ganes de morir-te ara mateix!

I després passa el que passa.La gent està tan il·lusionada que no té espera, i com que aquestes funeràries next-gen són com alguns grups de culte, que tenen merchandising abans de treure cap disc, se'ls acumula la feina.Els més inconscients decideixen morir-se de qualsevol manera, sense avisar ni res, sense preocupar-se si el servei està disponible o no.Els taüts s'acumulen a les cases i com que aquestes acostumen a ser petites i no tenen traster, doncs els parents es veuen obligats a deixar-los al carrer furtivament a les nits.

Per sort s'estan habilitant zones de recollida selectiva de cadàvers a les cantonades dels principals carrers i serveis especials contractats pels ajuntaments se'n cuiden de dur-los fins a l'abocador de runes més proper, on compartiran el lloc que es mereixen al costat de neveres velles, vàters trencats i mobiliari divers.O sigui que si algú es vol morir, ara és el moment, li sortirà gratis.

Puta grip

Ja fa dos dies que l'arrossego, i si no fós perquè estic a l'atur, encara li hauria donat la benvinguda amb els pulmons ben oberts...

Petita història absurda

Que el món està ple de gent grillada capaç de fer les coses més absurdes ho sabem tots.Que a alguns jutges se'ls envà, també.

Imagineu que sou una persona jove, altruïsta, amb ganes d'ajudar els altres ... jo que se ...un bomber, per exemple, i que teniu, anem a suposar, dues amigues bastant amigues que són més amigues entre elles que amb vosaltres, i que un dia decideixen viure com a parella i tenir fills.Han pensat en l'adopció però elles s'estimen més concebre el seu propi fill i després de donar-hi moltes voltes decideixen que tu els podries donar un cop de mà.Tu, naturalment, no t'hi negues i acceptes gustós ajudar-les i aportar la teva part perquè això sigui possible, tot i que tens una vida amb la teva parella i això només serà una cosa d'amistat, sense compromís, vull dir que un cop estigui fet serà el seu fill i tu no t'implicaràs en la seva vida.

Suposem que tot ha anat bé, tant que fins i tot t'has ofert una segona vegada, i els nens creixen amb les seves mares, tu fas la teva vida i elles la seva i tot continua amb una bonica amistat.Però resulta que un dia les teves amigues decideixen separar-se com fan moltes parelles i comencen els litigis per veure com es reparteixen la custòdia dels fills, qui es queda la casa ... en fi, totes aquestes coses que han de decidir els jutges quan hi ha una separació.El primer problema es planteja amb quina de les mares se'ls quedarà, perquè clar, ja sabem que els fills se'ls acostumen a quedar les mares, però quina de les dues?

Imaginem que el jutge en qüestió ha sigut capaç de resoldre aquest dilema amb encert i que un cop fet aquest pas s'ha de decidir qui es farà càrrec de la manutenció, que per norma general i en la majoria dels casos li toca al pare en forma de "quota" mensual per les despeses dels fills.Però clar, en aquest cas no hi ha pare, o si?

Amics aneu en compte on poseu la manguera perquè encara que ho facis d'una forma desinteressada et pot acabar costant molt car.Si ho voleu fer, recordeu: sempre amb un advocat i amb un contracte signat!.

gxf#h@gd&p$!!!

La paciència s'acaba...

Death zone

O jugant a ser Déu.Aquests dies estic aprofitant per treure'm uns calerons extres i vaig a ajudar a un amic a la seva feina: marcar els porcs que fan el pes per anar-se'n a l'escorxador.Era el punt final que faltava dins la meva (ex)feina i el fet que en 30 minuts puguis decidir sobre la vida de 150 éssers vius podria suposar alguns maldecaps filosòfics per molta gent.L'arma utilitzada és un simple esprai, que determina la diferència entre la vida i la mort ... tu vius, tu no, tu si, tu no ... una ratlla al llom decideix el futur (encara que només sigui immediat).

La marca de la mort

Algú podria sentir-se com un emperador romà posant-se el dit al coll en un combat de gladiadors o com un nazi marcant les tendes dels jueus, però s'ha de pensar en la realitat i adonar-se que això serveix perquè vosaltres pogueu menjar un bon pernil o unes botifarres.Com diria el Doc, “no és res personal, només feina”.Així que amb la consciència ben tranquila me'n vaig a comprar uns peus de porc per dinar demà.