Bon dia, em dic Pepe Morcilla i sóc adoptat.

Aquestes boniques paraules, repetides com un mantra hipnòtic, seran a partir d'ara el colofó de qualsevol festa del 12è aniversari d'algun nen català, integrant així el bonrotllisme imperant, l'adoració per cultures llunyanes i l'absurditat del "ser pioners en...".

Si amics, aquesta és l'última imbecilitat que se li ha acudit a algun tarat sense feina, però amb un sou suculent, que escalfa alguna cadira a la Generalitat: la obligació dels pares a dir als seus fills que són adoptats quan compleixin els 12 anys.Amb les sobredosis habituals de papanatisme s'han declarats "pioners a Europa" en fer una llei que obligui a això als pares, argumentant que si aquests nens saben el seu orígen biològic quan són grans els pot crear un trauma i així podran buscar els seus autèntics pares.

Que és que un nen de 12 anys no es traumatitzarà tant o més que un adult? què volen, que marxin de casa a fer la ruta dels orfenats? de què collons serveix ser "pioners" amb lleis estúpides? perquè els altres se'ns riguin a la cara?.Els que anaven a l'Antàrtida amb un vaixell de fusta i quatre pells si que eren pioners, però vosaltres?

Un pais que es dedica a crear lleis estúpides només pot ser habitat per estúpids, i jo no vull que el meu pais acabi així.N'estic fins als pebrots dels governants que es creuen amb el dret de legislar sobre la meva vida privada i la relació amb els meus fills.Per sort, encara no s'han atrevit a regular el nom que els hem de posar, però tot arribarà.Que per molts anys poguem veure nens que es diguin Sístole, o Llamborda, o per exemple ... no se ... Godpower.

Quan no es pot dir el que es vol dir

Després d'uns dies moguts en que certes paraules s'han tornat tabú i un transvassament ja no ho és, vull recuperar una frase que també es va dir en aquelles dates i que va passar molt desapercebuda...

-Una comisió d'experts proposa castrar quimicament els ex-violadors
-La mesura l'hauran d'acceptar els presos i té per objectiu evitar que
reincideixin.El Departament de Justicia, que està darrera de la proposta, vol
evitar que es parli de castració, però un dels metges de la comissió, Eduard
Ruiz, admet a Rac1 que és un terme correcte...

-La paraula castració química és molt lletja
d'utilitzar, nosaltres l'evitarem ... lo que farem és lo mateix, és el mateix
concepte, però no parlarem de castració química.

I el tio va i es queda tan ample.

Una cosa són els eufemismes, que moltes vegades fan gràcia, i una altre ben diferent és negar les evidències!N'estic fins als collons que se'ns vulgui prendre el pèl en coses que no tenen volta de full, que són allò i s'ha acabat.Què vol dir "és el mateix però no li diren així"? Ja no tenen vergonya ni de dissimular-ho?

NOTA: Ara mateix, que estic a la feina, tinc al costat el cap d'obres parlant amb el senyor "en cap cas és un transvassament", sujuru! estic per agafar linia i dir-li quatre coses! I el molt cabrón està dient: <<clar, perquè jo sóc d'Iniciativa i a mi no em dónen tantes obres com als altres i clar, això no pot ser!>> ostia, és molt fort el que s'està dient a l'habitació del costat, "doneu-me les obres a mi que sóc dels vostres" ... QUINS COLLOOOONS!!!!!!

Catalunya monocolor

Ho empastifen tot...

Fascicles nostàlgics que fan vomitar

No se si és una percepció personal però últimament corren moltes col·leccions de fascicles que intenten explotar la imatge que cualquier tiempo pasado fué mejor, com "Los años del NO-DO" o l'últim, sobre "Las lecturas de cuando éramos niñas".Millor de què? és que es vivia millor en plena dictadura? qui es podia permetre el luxe de viure bé? ... uns quants afortunats.Només van per ells aquests fascicles, o és que la majora de la gent és tan estúpida per oblidar les penúries i autoconvencers que vivien de puta mare?

Només de veure-ho em venen basques

Per sort, jo vaig néixer poc abans que es morís el fill de puta del dictador i tot i així no recordo amb una nostàlgia dolça la meva infantesa, no perquè no estigués bé, perquè en general quan sóm petits només pensem en jugar i passar-nos-ho bé, però no vull tornar al Libro gordo de Petete ni a altres estúpideses.Perquè llavors no és vivia millor, no ens autoenganyem.O és que ara trobariem normal estar 3 setmanes (tres!!) sense llum, escoltant la ràdio a piles i il·luminant-nos amb espelmes? hi estariem disposats? suportariem dutxar-nos dos cops per setmana i tenir només dos canals de televisió?

No, definitivament el passat no va ser millor, i tots aquests col·leccionables que intenten crear-nos un fals passat de comte de fades se'ls poden fotre pel forat del cul, sense treure-hi el cartró ni res.

Sóc ric!

Des de fa uns quants dies tinc el correu envait per brossa en el que m'asseguren que m'ha tocat la loteria, he rebut una herència o qualsevol altra cosa que m'ofereix una quantitat astronòmica de diners sense haver fet res per merèixer-ho i que em col·loca a l'alçada del Tio Gilito navegant en una muntanya de bitllets.Evidentment no s'ha de ser cap llumaneres per veure que es tracta d'una estafa, una versió moderna de les cartes que es rebien assegurant que ens havia tocat un apartament a Torrevieja.Encara hi ha gent que s'ho creu i envia les dades que li demanen? Però com pot ser algú tan imbècil per pensar que un mort al que no coneix li ha deixat una herència de 16.000.000 d'euros, per molt que vingui signat per un advocat?