Vaya par de gemelas

Ho han aconseguit.Semblava impossible després de Carnestoltes, però s'han superat.Reunir en un mateix espectacle Marianico el Corto i Luis Aguilé mereix una genuflexió papal (amb petó inclòs).I sense oblidar els regals que ens inclouen en el preu.Qui ha dit que hi ha crisis? ... que n'aprenguin!

Bon dia, em dic Pepe Morcilla i sóc adoptat.

Aquestes boniques paraules, repetides com un mantra hipnòtic, seran a partir d'ara el colofó de qualsevol festa del 12è aniversari d'algun nen català, integrant així el bonrotllisme imperant, l'adoració per cultures llunyanes i l'absurditat del "ser pioners en...".

Si amics, aquesta és l'última imbecilitat que se li ha acudit a algun tarat sense feina, però amb un sou suculent, que escalfa alguna cadira a la Generalitat: la obligació dels pares a dir als seus fills que són adoptats quan compleixin els 12 anys.Amb les sobredosis habituals de papanatisme s'han declarats "pioners a Europa" en fer una llei que obligui a això als pares, argumentant que si aquests nens saben el seu orígen biològic quan són grans els pot crear un trauma i així podran buscar els seus autèntics pares.

Que és que un nen de 12 anys no es traumatitzarà tant o més que un adult? què volen, que marxin de casa a fer la ruta dels orfenats? de què collons serveix ser "pioners" amb lleis estúpides? perquè els altres se'ns riguin a la cara?.Els que anaven a l'Antàrtida amb un vaixell de fusta i quatre pells si que eren pioners, però vosaltres?

Un pais que es dedica a crear lleis estúpides només pot ser habitat per estúpids, i jo no vull que el meu pais acabi així.N'estic fins als pebrots dels governants que es creuen amb el dret de legislar sobre la meva vida privada i la relació amb els meus fills.Per sort, encara no s'han atrevit a regular el nom que els hem de posar, però tot arribarà.Que per molts anys poguem veure nens que es diguin Sístole, o Llamborda, o per exemple ... no se ... Godpower.

Vacances express

Acabo de tornar d'unes vacances de 3 minuts, concretament entre les 10:33 i les 10:36.La veritat és que han passat volant, tan ràpid que encara pateixo el jet-lag.I ja veureu, d'aquí a dos minuts començaré a patir l'estress postvacacional i hauré d'agafar la baixa.

El viatge en si ha estat prou bé.Tot i que no he pogut anar gaire lluny (ja se sap, estem en crisi i no ens podem gastar gaire diners) ha sigut bastant ... com ho diríem ... tranquil? ... eh ... no, millor encara, relaxant? ...no, espera, espera ... assegut!, tot i que un pèl incòmode, perquè el respatller era una mica fred, com de ceràmica o així, d'allò blanc i suau i fred (i no és la neu).Potser el fet que anés sense samarreta hi ha influït.Segur que el meu metge diria això, que si "t'ha influït el subconscient", que si "ets un exagerat", que si "aquest bony que tens a la cama no és cap tumor, és el teu genoll" ... coses de metges.

La foto no hi té res a veure, però m'ha agradat ...

i no sabia que el fotolog servís per això

 I a més a més tenia una pila de revistes que algú havia deixat allà i que m'han ajudat a passar l'estona, perquè tres minuts es poden arribar a fer molt llargs, i si no pregunteu-li a qualsevol àrbitre de qualsevol esport, que quan han de fer un minut de silenci acaben fent 20 segons de silenci.De fet, s'haurien de dir així, segons de silenci, que seria molt més real.Ha sigut com un viatge de Dragon Khan, amb pujades i baixades i amb un final apoteòsic.El final final tampoc ben bé, en el pas del minut dos al tres, aquells segons que et puja l'adrenalina i al final respires i fas uf, i després la tranquilitat.

En resum, una experiència del tot recomanable, si no fos pel jet-lag i aquest collons d'estrés.

Pallars "on fire"

Després d'unes vacances contingudes en el temps i en l'espai per terres Pallareses, he començat a entendre moltes de les incògnites que aquests dies envaeixen la societat catalana: la perplexitat, el desànim i perquè Carles Puyol sempre està lesionat quan ha de jugar amb Catalunya.

Un servidor de vostès buscant en và el Bosó de Higgs.

D'aquests tres dies, inclosa una passada llampec pels mestres del Valle de Aran, només en puc extreure unes quantes conclusions, que vosaltres mateixos haureu de descobrir si són certes:

1.- Les botigues i pubs només treballen durant la temporada d'esquí.

2.- El castellà està especialment perseguit, especialment a Viella.

Albert Rivera té molta feina a fer, i si no, observeu vosaltres mateixos.

3.- S'hauria d'haver aprofitat el tunel de Viella per construir-hi el LHC, així en cas de crear-se un forat negre, aquesta hauria estat la primera zona a desaparèixer.

4.- Els jeeps-taxi-patera del Parc d'Aigüestortes només serveixen per portar ramats de jubilats que troben preciosa unes quantes perdres apilades d'on en surt aigua, de la que en diuen font.

5.- La Bruixa d'Or té mes cua un dimarts al matí que la Fnac per comprar entrades per Bruce Springsteen.

6.- Les gallines pallareses van vestides, i els ànecs també.

Adaptació a l'entorn: com camuflar-te entre els teus.

El que més greu em sap però, és no haver-me fet un esquinç de turmell i que m'haguéssin de venir a buscar amb helicòpter, amb la il·lusió que em feia...

I wanna be elected

Si amics, fins a la sopa tenim notícies, imatges i xafarderies d'aquests individus que poc o molt decidiran el nostre futur.Des d'aquest full parroquial, donarem (el Sr Cargol i la seva closca) la nostra visió dels futurs inquilins d'aquella barraca que hi ha a Washington DC i que sempre acaba explotant per culpa d'alguna nau extraterrestre.La competència és dura per veure qui ho fa pitjor, si Sant Obama (elevat als altars per tots aquest palanganerus de TV3 i de la majoria dels mitjans europeus) o el dimoni McCain amb la nova heroïna vinguda de les terres del fred.Amb qui us quedarieu?

Apreta amb el dit per veure-ho gros.

Amb el teu no, estúpid!

PD:Si, ja sé que els elefants són republicans, però no he trobat cap cartell de circ amb burros.

Qui enveja a qui?

Ja han començat oficialment les vacances per a molts de vosaltres.Alguns, però, ens hem de conformar amb petits plaers ... i és que ben mirat, qui enveja a qui?

MILF

Després que un jutge hagi declarat lliure de pecat al senyor Mosley, les pràctiques de vexacions amb violència a la gent gran estan seguint uns camins que, no per menys esperats, si que són sorprenents.Sumeu el concepte MILF, més la violència, més la humiliació i el resultat és aquest bonic vídeo...

Què esperàveu, escenes de sexe explícit?, per això ja hi ha altres blogs.

Inútil!

O cada vegada sóm més burros o ens ho volen fer creure.Ens ho han de donar tot mastegat perquè sinó encara hi ha gent capaç de posar-se les sabates del revés.De fet, aquesta gent sempre hi ha sigut, i no per això la societat ha estat més estúpida, la diferència és que mentre abans, si no sabies com funcionava una cosa, t'havies de trencar el cap mínimament per descobrir-ho, ara hi ha gent que es queixa amargament perquè no tenen un croquis, és col·lapsen, es posen nerviosos i renuncien.I no estem parlant d'un sabater de l'Ikea, estem parlant d'un puto encenedor!

Fer foc és fàcil si saps com.

S'esta aniquilant la capacitat humana de raonar, d'intentar entendre com funciona una cosa, de provar-ho i si no serveix tornar-ho a provar ... s'està matant l'esperit de McGuiver.D'aquí a uns anys serà impossible trobar algú capaç de crear un explosiu amb una goma de pollastre, una canya i un xiclet perquè, evidentment, no tindran un croquis de com fer-ho.

Qui ha dit decadència?

Avui els vull fer una modesta recomanació.Pensin que són veient aquest dos grans mestres de l'humor absurd que són Faemino y Cansado i imaginint-los en aquesta situació...

También hice cosas modernas que llamaron la atención de... Bueno, de nadie, pero eran cosas modernas. Una performance mía, titulada Hombre montando librería de Ikea y basada en un episodio de los Simpson, funcionó bastante bien. La librería, no. La empujé un poco y se desmontó. Al final fui a una tienda de muebles de al lado de casa y compré una más barata y además me la trajeron al piso y me la instalaron unos señores muy amables. En realidad fue un solo señor, pero la frase quedaba mejor usando el plural. Tampoco era muy amable. Lo normal.

Ikea es un timo. Ni es barato, ni es bonito, ni es fácil. La librería, por ejemplo. Al principio me hice un lío y me salió una farmacia. Tardé dos semanas en darme cuenta. La verdad es que una farmacia es un buen negocio ya que la gente tiene la sana costumbre de ponerse enferma. Pero me la cerraron por falta de licencia: decían que yo no era farmacéutico y que un tipo se había muerto o algo así porque le había dado la medicina que no era. Encima. Si se la tomó fue porque le dio la gana. Ni que le hubiera obligado, yendo a su casa, abriéndole la boca y haciéndole tragar todas las píldoras del frasco, cosa que igual sí que pasó, no digo ni que sí ni que no, pero sí que pasó, vamos. Me dio por ahí. Soy un tipo impulsivo.[+]

O en aquesta altra...

Cuando era niño y no había tele ni pleisteisions de esas, nos sentábamos en el suelo (porque tampoco había sillas) y nos aburríamos como ostras. Si hubiera habido revólveres, nos hubiéramos pegado un tiro, pero no se inventaron hasta 1814. Ah, el horror.

Hubiéramos salido a la calle a jugar, pero por aquel entonces las cosas no eran tan fáciles como ahora: estábamos en guerra. Por la mañana nos bombardeaban los nazis; por la tarde, los soviéticos; por la noche, Al Qaeda. Además, ¿para qué salir a la calle, si siempre estaba nevando? El tiempo no estaba loco, pero era bastante hijo de puta.

Y las bicis no eran como hoy en día, que tienen marchas y sillines y entrada usb. No. Nuestras bicicletas no tenían ruedas y nos veíamos obligados a pedalear con los pies mientras hacíamos fuerza con los brazos para ir dando saltitos. Por no hablar del fútbol. No teníamos pelotas porque eran muy caras (antes de que se inventara el plástico, las hacían de oro) y jugábamos con los cráneos de nuestros amigos muertos de tuberculosis, viruela y poliomelitis.[+]

Ha nascut un nou Déu, i es diu Jaime Rubio Hancock.

Tal dia com avui