dijous, 16 d’agost del 2007

Tenim que parlar bé

On anirem a parar! o millor dit, lo que hi ha que veure!, perquè senyores i senyors, lectores i lectors, públic en general, l'escola montillesca i gaspartiana unides està més viva que mai, sòls hi ha que sortir al carrer i comprovar que això olora molt malament.Els nens dels nostres colegis cada cop són més zoquetes i només de tan en quan es veu algun sobresaliente que assoma el cap timidament entre les notes.Per no parlar de l'inglès, que después agafaran un avió i aniran a Nueva York o a El Cairo i no podran ni demanar un botellin d'aigua.Això si, els botellons els tenen garantizats cada fi de setmana, només tenen que anar al super i comprar el que se lis antoji per fer aquests encontres socials on només s'emborratxen i criden.
I mirant la tele i escoltant la radio ens donem compte que els professionals dels medis lo que tenien que fer és tornar a fer classes de sintaxi i agafar el diccionari més assiduament perquè la cosa està de capa caiguda i si no ho fan aviat tindrem que cridar els serveis metges d'urgència o en el pitjor dels casos al sepulturer perquè trobi un bon forat on enterrar la llengua.Alguns hasta proposen prendreli foc directament per estalviar l'agonia, però jo no sóc partidari.
Tenim que lograr tirar això endavant, que cada pal aguanti la seva espelma i així entre tots farem que el català no quedi diluit en el gran mar de la llengua mare.Pel futur dels nostres fills hi ha que fer-ho!


(Demano perdó als amics fil·lòlegs, no sabeu el què m'ha costat escriure això)