Qui el va parir!

Un video MITIC per alegrar-vos el dia ...

De Frankfurt a Oslo

Per fi s'acava una de les setmanes més intenses de l'últim mes, coronada per la fira del frankfurt i els premis amb nom d'una marca de tabac.Com no podia ser d'altra manera, vaig decidir passar per Cal Pachi per degustar els seus famosos 20 cm de carn cuinats amb l'oli de motor que recuperen del taller del seu cunyat.Delicatessen.I es clar, una cosa porta a l'altra i aquesta supermineralització de les neurones em va fer adonar que he de fer alguna cosa a la vida si no vull ser recordat com aquell que remena els contenidors a les tres de la matinada.

I al més pur estil dels grans genis vaig desplegar el tovalló de paper per fer els primers passos cap a la candidatura cap als premis Ig Nobel aplicant tots els meus coneixements sobre gomets i pegamento Imedio.En un moment de lucidesa vaig veure clar que m'havia de centrar en un tema que no s'hagués analitzat mai abans però que fos de suma importància per al futur d'aquest pais, un estudi sobre la "Probabilitat que es formi la paraula MINGUILLON en una sopa de lletres tenint en compte una repetició igualada de cada lletra i representant aquestes un volum no superior al 30% sobre el total del líquid contingut en el recipient", amb el que aspiro a guanyar l'Ig Nobel de matemàtiques i que espero acabar dimarts a la tarda si el tiempo acompaña y las autoridades lo permiten.

PD: Ja disposeu de la primera enquesta per triar el vostre candidat al proper Nobel de la pau ... després que li hagin donat a Al Gore per fer un documental dolent, qualsevol de les vostres opcions està infinitament més justificada que aquesta.O sigui que a votar, o com diria el nostre President, facta, non verba.

Molta policia... (revisat)

*Aquesta és l'alternativa a un post aburrit que no s'hauria d'haver publicat mai, però hem d'apetxugar amb els errors com ens felicitem dels encerts.

Fa uns dies vaig anar al concert de Police.Alguns diaris en van fer la crònica.

Horror!! (remake dolent 2007)

Horror!!!

Què els va passar als guionistes d'aquesta pel·licula? havien estat el cap de setmana anterior en un comiat de solters a Tijuana? els havien extirpat un ronyó després de ser drogats per una meuca amb bigoti? algun d'ells estava sent humiliat econòmicament per la seva exparella que li reclamava una pensió vitalicia per ella i els seus 6 fills?



Mai en sabrem la veritat ... és millor així...

El llapis

Tot i que a priori aquest estri de fusta i farcit de grafit es va dissenyar per poder escriure sobre una superfície regular i preferentment plana, i d'aquesta manera recollir i transmetre un seguit de coneixements a través del temps, aquest objecte universal té moltes altres utilitats desconegudes per la majoria de la gent, i avui en repassarem algunes, tot i que potser no les més importants, si algunes destacades:

1. Rascar-se qualsevol part del cos, amb preferència par algun orifici, ja que la seva peculiar forma cil·líndrica en facilita enormement aquesta tasca.
2. Remenar el cafè en el cas que tinguem els dits bruts o no gaudim d'un altre invent revolucionari com la cullera (Nota: és altament desaconsellable realitzar les dues operacions de forma consecutiva, ja que en el cas que utilitzem el llapis, per exemple, per rascar-nos l'orella, hi podria haver un sobreexcés de cera en el cafè o una aportació innecessària de cafè a l'orella en el cas que l'ordre fós l'invers).
3. Com a bastonets per menjar a l'estil oriental, sempre i quan el llapissos (noti's que ho dic en plural, perquè amb un de sol seria impossible recollir l'aliment del plat) tinguin la longitut suficient i/o específica per a aquest objectiu.
4. Escriure missatges de mòbil per a la gent que té els dits massa butifarrons per aquestes tecles tan petites i els és impossible que el lector que els reb entengui res del que s'ha escrit.
5. Punxar les escopinyes al vermut del diumenge, sempre i quan es faci per l'extrem adequat i aquest estigui prou esmolat per permetre que l'aliment en qüestió quedi adderit al llapis (Nota: aquesta hàbil tècnica pot aplicar-se a múltiples aliments com ara olives farcides d'anxova, "tacos" de formatge o croquetes.No és aconsellable per aconseguir sindries o melons).
6. Com a substitutiu del tabac per als que han deixat de fumar i necessiten algun objecte a la boca o entre els dits per relaxar-se i no agredir fisica o verbalment les persones que els envolten.
7. Treure les teranyines que s'hagin anat formant en els racons superiors del menjador o de qualsevol de les habitacions de la casa.
8. Rebobinar les cintes de cassette quan s'estan acabant les piles del walkman o quan no es disposi de cap objecte mecànic propulsat per energia externa i destinat a aquesta funció específica.
9. Construir una Torre Eiffel a escala 1:100 per a tenir com a decoració a l'entrada de casa i sorprendre les visites en el moment d'obrir la porta (Nota: per a aquest projecte específic no en farem prou amb un sol llapis, i tots els que utilitzem per a la fabricació hauran de ser d'un sol ús).
10. Com a antenes simulades per a una disfressa de formiga.
11. Posa aquí la teva idea.

La peixera

Qui no té feina el gat pentina, i com que jo no tinc gat em dedico a passar l'estona fent vídeos i música ... i ara t'entretens a fer proves, ara acceleres, ara passes la cançó marxa enrera, en fi, el que tingui a l'abast per fer.Avui us porto una peixera diferent, que diuen que van bé per relaxar-te si te les quedes mirant.És una vista accelerada dels núvols des de la finestra de casa, mitja hora comprimida en poc més de 40 segons ...

Tres acords

En més d'una ocasió hem comentat amb un ilustre participant d'aquest bloc lo fàcil que pot aribar a ser fer una canço.La mítica roda sol-re-do és tot un clàssic, però ni ha d'altres que no la demerèixen i que les podem trobar en moltes cançons.Alguns van més enllà i ens ho demostren barrejant diverses cançons que tenen la mateixa base.El mash-up ja s'ha convertit en tot un art i si no, jutjeu vosaltres mateixos amb aquest Oasis + Green Day + Travis ...



Aportació piratejada d'un home que sempre es fa preguntes

...i encara més diversió

El passat divendres i conmemorant que feia 16 dies que oficialment els arbres poden començar a perdre les fulles i les ratafies casolanes comencen a sortir dels respectius armaris, va cel·lebrar-se en un lloc secret (per no patir interferències dels satèl·lits espies) de la bonica i alhora pintoresca vil·la de C. de la S. el 1er Campionat Interestel·lar de Trivial.Les estrelles, repartides estratègicament en dos equips, i després d'una dieta especial a base de costelló a la brasa, magret d'ànec i truita de patates freda, acompanyat abundantment de vi negre barat i cervesa de llauna, es van enfrontar en un duel a mort per conquerir el preuat trofeu.

Acompanyats convenientment per una àrbitre subornable i que apostava clarament pels seus familiars (cosina i tio-avi), l'equip intelectual format per G.O. i J.C. i els frikis Q.A. i C.T. es van veure finalment les cares després que aquest últim desafies públicament i en atac de supèrbia els intel·lectuals una nit a altes hores i en un estat certament lamentable.Es va decidir a proposta de l'àrbitre, crear un segon premi paral·lel i simultani basat en els rebots (amb recipient contenidor de formatgets propi) en què els perdedors d'aquest subministrarien de franc als guanyadors la quantitat de líquid que aquests fossin capaços d'ingerir en una nit (és a dir, barra lliure).

Després d'acordar que el càstig pels perdedors seria conmutable pel pagament d'una mariscada als guanyadors i així ens estalviavem de llogar els lleons, va començar la competició, amb una primera part molt igualada en encerts i errors (errors sobretot de la àrbitre, que no sabia ni a qui havia de fer la pregunta) i que va finalitzar amb un empat a dos formatgets per a cada equip i en els recipients principals i secundari.Enmig de múltiples interrupcions per anar a canviar l'aigua de les olives, es va produïr el desenllaç, amb una remuntada espectacular dels frikis, que no s'havien desinflat anímicament malgrat que la seva reiterada obsessió per contestar 1816 i Valle Inclán independentment de la pregunta els podia haver passat factura.Davant la incredulitat general i amb un resultat final de 6 a 3 en el principal i 2 a 2 en el secundari i després de més de dues hores de demostrar la seva ignorància (en preguntes com ara quin era el nom de l'anec de Mari Carmen), Q.A. i C.T. van felicitar les seves respectives neurones mentre l'àrbitre, en una decisió unilateral i submisament acceptada per totes les parts, va atorgar-se la barra lliure per a ella i va decretar que, què coi, també vindria de gratis a la mariscada ... i és que ja se sap, la banca sempre guanya!.

Així, i a l'espera de concretar lloc i dia per l'entrega de premis, es va donar per conclosa la primera edició del Campionat, que es va rematar amb un "brotxe de oro" assistint agermanats a la festa major de R. de la S. per relaxar-nos després de tant d'estrés acumulat.

Molta policia...

Dijous a la nit vam ser uns dels 55.000 privilegiats espectadors del concert de Police a BCN.Tot i que mai he sigut un fan d'aquest grup, sóc dels que pensa que aquesta gent se l'ha d'anar a veure ni que sigui una vegada a la vida, i era ara o mai.

Vam decidir marxar de Cassà amb temps (o això pensàvem nosaltres), tres hores abans de començar, però un cop ens acostàvem ja vam anar veient que la cosa aniria justeta.Després d'aconseguir aparcar i arribar al Lluis Companys ens trobàrem una cua quilomètrica ... l'organització no va ser precisament brillant i només hi havia dues entrades per tota la gent que no havia pagat cent i pico euros.A l'hora prevista de començar encara erem fent cua i amb bon criteri van decidir esperar fins les 10, perquè sinó hi hagués hagut uns quants damnificats ... així que quan vam poder entrar ens vam haver de quedar bastant enrera.


La veritat és que em va agradar força, no anava amb cap idea preconcebuda i només sabia que actuaven ells tres sols, sense més musics, cosa que a priori podria semblar un hàndicap degut a la seva edat però que a l'hora de la veritat no va desmerèixer en absolut.Posada en escena austera però no pobra, la il·luminació i les pantalles justes per poder veure'ls, perquè a la distància que erem només distingies una minuscula figura després de fer un parell de salts.


Dues hores de concert amb un repàs de tots els clàssics que et fan veure que amb 60 anys encara es pot fer molt bona musica.