diumenge, 30 de setembre del 2007

...i encara més diversió

El passat divendres i conmemorant que feia 16 dies que oficialment els arbres poden començar a perdre les fulles i les ratafies casolanes comencen a sortir dels respectius armaris, va cel·lebrar-se en un lloc secret (per no patir interferències dels satèl·lits espies) de la bonica i alhora pintoresca vil·la de C. de la S. el 1er Campionat Interestel·lar de Trivial.Les estrelles, repartides estratègicament en dos equips, i després d'una dieta especial a base de costelló a la brasa, magret d'ànec i truita de patates freda, acompanyat abundantment de vi negre barat i cervesa de llauna, es van enfrontar en un duel a mort per conquerir el preuat trofeu.
Acompanyats convenientment per una àrbitre subornable i que apostava clarament pels seus familiars (cosina i tio-avi), l'equip intelectual format per G.O. i J.C. i els frikis Q.A. i C.T. es van veure finalment les cares després que aquest últim desafies públicament i en atac de supèrbia els intel·lectuals una nit a altes hores i en un estat certament lamentable.Es va decidir a proposta de l'àrbitre, crear un segon premi paral·lel i simultani basat en els rebots (amb recipient contenidor de formatgets propi) en què els perdedors d'aquest subministrarien de franc als guanyadors la quantitat de líquid que aquests fossin capaços d'ingerir en una nit (és a dir, barra lliure).
Després d'acordar que el càstig pels perdedors seria conmutable pel pagament d'una mariscada als guanyadors i així ens estalviavem de llogar els lleons, va començar la competició, amb una primera part molt igualada en encerts i errors (errors sobretot de la àrbitre, que no sabia ni a qui havia de fer la pregunta) i que va finalitzar amb un empat a dos formatgets per a cada equip i en els recipients principals i secundari.Enmig de múltiples interrupcions per anar a canviar l'aigua de les olives, es va produïr el desenllaç, amb una remuntada espectacular dels frikis, que no s'havien desinflat anímicament malgrat que la seva reiterada obsessió per contestar 1816 i Valle Inclán independentment de la pregunta els podia haver passat factura.Davant la incredulitat general i amb un resultat final de 6 a 3 en el principal i 2 a 2 en el secundari i després de més de dues hores de demostrar la seva ignorància (en preguntes com ara quin era el nom de l'anec de Mari Carmen), Q.A. i C.T. van felicitar les seves respectives neurones mentre l'àrbitre, en una decisió unilateral i submisament acceptada per totes les parts, va atorgar-se la barra lliure per a ella i va decretar que, què coi, també vindria de gratis a la mariscada ... i és que ja se sap, la banca sempre guanya!.
Així, i a l'espera de concretar lloc i dia per l'entrega de premis, es va donar per conclosa la primera edició del Campionat, que es va rematar amb un "brotxe de oro" assistint agermanats a la festa major de R. de la S. per relaxar-nos després de tant d'estrés acumulat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La jugada de l'arbitre va ser magistral!!!Al menda-lerenda se li ha oblidat de dir que l'arbitre no va amagar mai en cap moment l'estimació que sent per l'equip familiar i per el freaky!!! Es deixava subornar obertament(sense amagar-se de res ni de ningú) per les dos parts i tot i així no hi va haver suborns... I el més important, només d'arribar a la festa de R. de la S. es va desembutxacar una pasta que no té per pagar una ronda als seus estimats,TOTS, participants!!! O sigui que menys queixar-se...

cargol ha dit...

Si, si ,però no em negaràs que 4 beures a canvi d'una mariscada no és un bon negoci, eh?

Anònim ha dit...

Pos és lo que et dic... la jugada de l'arbitre va ser magistral!! Va guanyar abans de començar... :)