Estem a l'edat de pedra

Com alguns ja sabeu, sempre m'he declarat un fan del Japó, és un dels llocs on he d'anar abans de morir ... i és que el que més m'impresiona és l'avanç tecnològic que ens porten.Allà es poden trobar coses que ara mateix ni pensem que poden existir i els aparells que tenen no els utilitzarem fins d'aquí a deu anys.D'acord que no ha de ser un lloc fabulós per viure perquè és una societat molt exigent, sobretot en l'aspecte laboral, i amb algunes manies que ens resulten incomprensibles ... però només per trobar això ja valdria la pena anar-hi ...

Màquines de caques com aquelles de l'Arare amb textura "manoloca".


Estoretes de ratolí en 3D (fixeu-vos-hi bé!).


Pendrives en forma de sushi i del que et puguis arribar a imaginar.


Màquines de calces (asseguren que usades).


Per escoltar l'iPod mentre ets al vàter.


Una funda per quan t'emportis un plàtan a la feina o a qualsevol lloc, millor de Hello Kitty.


Totes les fotos les he recollit del blog de Kirai, un tio que viu al Japó i que explica la seva vida en aquell pais.Una pàgina àltament recomanable i que acostumo a visitar sovint.

Cartes de restaurants

Moltes vegades se senten queixes sobre les cartes dels restaurants, de si estan (o més aviat no estan) en un idioma o un altre, en les floritures que poden arribar a dedicar per descriure un simple bistec amb puré de patates, en la presentació, etc ... A mi les que més m'agraden són aquelles de menú diari escrites amb guix en una pissarra verda i que acostuma a estar a la porta del restaurant, cosa que facilita molt saber el que pots menjar per 10 o 12 euros.
I tot aquest rotllo que només és per omplir una mica més, perquè avui m'he trobat una samarreta groga llampant que em van regalar a l'escola de música de Sant Gregori on anava.I llavors he recordat un dia que m'esperava dins el cotxe a que fos l'hora d'entrar, aparcat davant d'un restaurant amb la famosa pissarra verda a la porta i em va impactar tant que no vaig poder evitar copiar-la a la llibreta que sempre porto a sobre ... ni floritures ni hòsties, un menú senzill i clar, o potser no tant ...

MENU

AMANIDA ARROS
FABAS SALTAGADAS
CREMA BERDURAS
ESPARRAGOS PERNIL
PEUS DE PORCH

ELADO
LLAGURT

Us puc jurar que estava escrit exactament així, no hi he modificat absolutament res!!!

Tardor

.... i quan el vent s'aixequi, les fulles començaran el seu llarg viatge cap a terres desconegudes, tal volta inhòspites, vantant-se amb orgull d'arribar més lluny que les seves germanes i exhibint sense pudor la seva sensual silueta, com ballarines en un espai ingràvid on el cel i la terra es confonen i el poder d'Èol regeix els seus destins ...

Cargol - 21/9/07

Documentals d'animals

Si us heu fixat, amics lectors (segur que si, sou prou perspicaços), quan s'acostumen a fer aquestes pseudoenquestes sobre quins programes mira la gent a la televisió, els espais més votats acostumen a ser els documentals d'animals.Mentida podrida!, a la gent no l'interessa en absolut la vida de les iguanes de la selva de Borneo o la de l'escarabat emperador dels altiplans australians, l'espectador busca coses més properes que conegui i de les que pugui mantenir una conversa al bar de sota casa.Per això proposaria que es fessin documentals pensats sobretot pels urbanites que són els que tenen la natura més lluny, tractant temes com les grues, els autobusos o els camions de bombers ... això, un documental sobre la vida dels camions de bombers segur que seria un èxit d'audiència! ... podria ser una cosa com ara això ...

Salut, amor i feina

Estem en una societat en que tothom busca la màxima protecció i espera viure en un món on ho tingui tot sota control.Evidentment tots sabem que això no és possible, però hi ha gent entestada a aconseguir-ho i una altra gent disposada a oferir-los l'impossible ... només cal fer una ullada als anuncis de les companyies asseguradores de tota mena.Per això m'ha fet especial il·lusió (una vegada més, estimada bústia màgica!) recollir aquest humil "flyer" que en aquestes hores fosques en que no tinc ni el segon ni el tercer i el primer tampoc és cap maravella, m'obre una llum d'esperança pels dies que vindran.

Tan sols la presentació (una humil fotocopia en un paper barat i retallat amb unes tisores) ja és tota una declaració d'intencions, tracte senzill i personal.El Profesor Sori se'ns ofereix per resoldre tots els nostres maldecaps, d'amor, feina, salut i moltes coses més que ara no diré perquè estic escrivint en horari infantil i no voldria que el CAC em sancionés, amb una celeritat i una solvència que ja voldrien tenir la Mapfre i la Catalana Occident de torn.Així és, resultats 100% garantits de tres a set dies com a màxim ... no m'extranya, si és que té "los espiritus mágicos más rápidos que existen", algun "entxufe" deu tenir per haver aconseguit aquest tracte d'exclusivitat amb amb els esperits express! (clica sobre la imatge si la vols veure més gran).
Així que un dia d'aquests trucaré a la porta del Professor a veure si em soluciona una mica la vida i finalment puc aconseguir aquesta tant desitjada seguretat total que em porti cap a la felicitat i, qui sap, potser fins al paradís i tot.

Tele de merda

Dimarts a la nit, ajagut al sofà i a punt de patir una d'aquestes fabuloses grips d'estiu (feia temps que no esternudava tant) i mirant l'apassionant final de la Copa Catalunya entre el Nàstic i el Barça B, i a més a més amb neu.A la vista, uns dies apassionants.Estic des del divendres a la nit sense tele i l'únic que puc veure és TVE, La 2 i TV3, el 33, Tele5 i A3 amb neu.Quina ganga eh?, entenc que ara mateix sigui una de les persones més envejades del planeta.Ara que havia aconseguit oblidar la televisió "normal", la seva redescoberta ha sigut quasi traumàtica, i he entès perquè la vaig abandonar.Televisió de merda, espanyola i espanyolitzada.

"La seva", fent gala del seu progressiu canvi d'imatge, de criteri i de tot, ens ha ofert després dels preceptius actes de la diada del matí, una fabulosa pel·lícula (o minisèrie, què se jo...) que es titulava L'ultim senyor dels Balcans.Està bé eh?.Hem de procurar que la gent que encara mira TV3 i té una mínima consciència nacional (cada cop més complicat) no s'il·lusioni massa amb les proclames d'un dia com avui i per això res millor que un oportú i subliminal (o no tant) recordatori dels Balcans, que els faci desistir de les seves aspiracions.Equació fàcil: independència = Balcans.Demagògic? potser si.Malpensat? n'esteu segurs? ho dubto.Tele de merda.I manipuladora.
Després de fer un zàping instantani he anat a petar al tomate (amb la poca varietat de canals que tinc què voleu que faci!) i només he pogut aguantar 2 minuts.Com pot mirar això la gent?.Elucubracions, hipotesis i tractats sobre les tonteries més estúpides que et puguis tirar a la cara.Tele de merda.
I abans de tot això i mentre feia un canvi continu entre els diferents NO-DOs (ara fins i tot el reediten en fascicles! ... un apassionant món del que ja en parlaré) que intenten desinformar-nos cada dia una mica més, he ensopegat un canvi de noticia amb en Matias Prats d'aquells que fan afició: detenció de Juan Mari Olano per la manifestació d'ahir amb acusacions de pertinença a banda armada i enllaçant-ho, la noticia del dia: als ajuntaments de Lleida i Tarragona avui no hi onejava la bandera espanyola, incomplint la llei i bla, bla, bla ...Només puc dir una cosa i d'una manera: ole tus huevos!.Després anem esperant a fer amiguets per Espanya.Tele de merda.I també, manipuladora.

Onze de setembre

Categoria

Sé el que esteu pensant ... i si, és això.Almeny el 50% dels lectors d'aquest bloc ho ha encertat, concretament un dels dos que tinc, davant dels que m'agenollo en senyal de respecte (si n'hi ha més, ara és el moment de fer el pas i donar alguna senyal de vida en forma de comentari encara que sigui per dir hola, ara és el moment!).

Efectivament, avui vull dedicar uns minuts a la Venus del Raval, a una daessa que ha esdevingut icona eròtica de molts de nosaltres, que ens ha alegrat els moments foscos malgrat les seves pròpies adversitats, que ens ha fet cantar com posseïts dins el cotxe aturats en un semàfor mentre el conductor del costat ens observava amb cara d'incredulitat, que ens ha regalat el seu millor do (segons l'Institut d'Estudis Catalans: 2 1 m. [LC] Allò que, comparat a un do, hom ha rebut de Déu, de la natura, etc., sense haver fet res per adquirir-ho. Tenir, algú, el do de plaure a la gent. El do de gents) perquè tots siguem una mica més feliços ...
Estrella com poques, el seu art sempre ha estat incomprès per la gran majoria, que l'ha vexada i menyspreada, utilitzant-la com a estendard de l'exemple que no s'ha de seguir.Doncs jo em rebel·lo!, em rebel·lo i em declaro solemnement fan incondicional d'una artista multidisciplinar que tan ha fet televisió, com ràdio, com ha cantat, com ha fet pel·lícules de culte dins els món de l'entreteniment per adults (com m'agrada aquest eufemisme, de fet tots en general).I és que ens ha enmetzinat amb la seva veu de sirena com uns vulgars argonautes incapaços d'aturar aquest brollador de notes que inunden l'espai en qualsevol moment.Sense oblidar el regitzell de sentències que ha aportat a la cultura popular catalana.De naturalesa evolutiva (primer va ser home per convertir-se en bella papallona), ens ha demostrat que cap somni és impossible si estem disposats a donar-ho tot (i quan dic tot, és TOT) per aconseguir-lo.Per tot això i molt més, només ens queda dir ... Carmen forever, t'estimem.



Nota 1: Si, també ho heu encertat, el que dóna l'entrada a l'Estrella és Josmar.
Nota 2: No us perdeu l'acompanyament musical.El mestre Masclans de torn és tant bò, però tant bò, que toca amb les mans sobre les cuixes, fins i tot es permet el luxe d'aplaudir na Carmen mentre la música va sonant...

Tot torna

Com en un bucle que sembla que no té fi, la història es repeteix una vegada i una altra.Això ho podem comprovar, entre moltes altres coses, amb les modes de la roba: si primer van tornar els '60 i els '70, ara ho fan els '80 amb les seves converse i aviat ho faran les "ombreres" i els pentinats glam.En un altre ordre de coses, la llengua també està sotmesa a aquest bucle històric i un home n'és el responsable, qualsevol coolhunter us ho podrà dir: Benet XVI ha tornat a permetre les misses en llatí.Vist així no sembla gran cosa, però segur que d'aquí a uns anys el llatí tornarà a ser una llengua de comunicació important.Perquè això no us agafi amb els pixats al ventre us regalo un petit recull de frases com les que hi ha en els diccionaris d'idiomes perquè en el futur no us sentiu tan ignorants quan algú se us adreci en llatí i pogueu bellugar-vos còmodament en les situacions més quotidianes.
(Recollit gràcies a CPI que alhora ho havia recollit de la MIT).

Animadvertistine, ubicumque stes, fumum recta in faciem ferri?
Mai t'has fixat que, estiguis on estiguis, el fum et ve a la cara?

Quo signo nata es?
De quin signe ets?

Braccae illae virides cum subucula rosea et tunica Caledonia-quam elenganter concinnatur!
Aquests pantalons verds queden molt bé amb aquesta samarreta rosa i la jaqueta escocesa!

Estne volumen in toga, an solum tibi libet me videre?
És un plec a la toga o és que t'alegres de veure'm?

Fac ut gaudeam
Alegra'm el dia

Non calor sed umor est qui nobis incommodat
No és la calor, és la humitat el que molesta

Nullo metro compositum est
No rima

Non curo.Si metrum non habet, non est poema
No m'importa.Si no hi ha rima, no és un poema

Re vera, potas bene
De veritat, beus massa

Sic faciunt omnes
Ho fa tothom

Sentio aliquos togatos contra me conspirare
Crec que alguns togats conspiren contra mi

Nihil est, in vita priore ego imperator Romanus fui
Això no és res, en una vida anterior vaig ser emperador de Roma

Di! Ecce hora! Uxor mea me necabit!
Déu! Mira quina hora és! La meva dona em matarà!

Noli me vocare, ego te vocabo
No em truquis, ja et truco jo

Vacca foeda
Vaca estúpida

Mellita, domi adsum!
Amor , ja sóc a casa!

Fac me cocleario vomere!
Enmordassa'm amb una cullera!

O! Plus! Perge! Aio! Hui! Hem!
Oh! Més! Segueix! Si! Oh! Hmmm!

Ventis secundis, tene cursum
Segueix la corrent

Magister Mundi sum!
Sóc el Rei del Món!

Te audire no possum, musa sapientum fixa est in aure
No et sento, tinc un platan ficat a l'orella

Fac ut vivas
Busca't la vida

Caesar si viveret, ad remum dareris!
Si Cèsar visqués, esteries encadenat a un rem!

Utinam barbari spatium proprium tuum invadant!
Que els bàrbars envaeixin els teu espai personal!

Utinam logica falsa tuam philosophiam totam suffodiant!
Que la lògica defectuosa infesti el teu sistema filosòfic!

(enganxina pel paraxocs)
Sona si latine loqueris
Toca la botzina si parles llatí

Catapultam habeo.Nisi pecuniam aomnem mihi dabis, ad caput tuum saxum immane mittam
Tinc una catapulta.Dona'm tots els diners o et llençaré una pedra enorme pel cap

Si hoc signum legere potes, operis boni in rebus latinus alacribus et fructuosis potiri potes
Si pots llegir aquest cartell, podràs aconseguir una bona feina en el dinàmic i ben pagat món del llatí

Núvols tòxics

N'hi ha molts que es queixen que determinada gent fa una certa olor ... diguem-ne ... desagradable. Quan es creuen amb ells o se'ls troben al tren o a l'autobús ho qualifiquen d'experiència traumàtica i ho expliquen a totes les amistats com si haguéssin sobreviscut a un experiment del doctor Mengele.Però molt sovint, massa sovint, queden silenciades altres "trobades" tan o més nocives, a les que la majoria de mortals no hi dóna importància: els núvols de colònia, perfums i altres derivats sota els que s'amaguen individus als qui la resta de la humanitat els importa un pitu.Els innocents que ens veiem afectats per aquesta arma química de destrucció massiva patim irritació a les fosses nassals i als ulls, i en alguns casos fins i tot s'han produït pèrdues de consciència i desmais.
La teoria de la conspiració també envaeix la rumorologia en aquest cas.On són els grups ecoloxistes que lluiten pel medi ambient? Perquè amaguen els governs la potencial toxicitat d'aquests productes? Tan poderós és el lobby del perfum que ningú s'atreveix a sancionar els senyors Nenuco o S3? Perquè es permet la venda lliure (fins i tot als menors!) i se'n fomenta el seu ús?.Massa preguntes sense resposta.
Sigui com sigui, des d'aquestes humils linies denuncio la impunitat amb la que algunes persones es banyen (literalment) en litres de colònia, preferentment barata, i passegen pels nostres carrers i places deixant darrera seu un núvol tòxic de conseqüències imprevisibles.