A l'època dels romans, o fins i tot abans, va aparèixer el costum de fer uns petits símbols als que van anomenar lletres (com per exemple S, W, N o E) i que utilitzaven per marcar les coordenades a l'hora de construir rellotges de sol.Més endavant, cap als segles XI o XVII,
no ho recordo exactament, se'n van inventar més i es van adonar que si posaven una lletra darrera una altra podrien crear una cosa que van anomenar paraules, però al principi com que eren inexperts els sortien coses com ggjdughnf o vvbsgtlgsnj que els costaven una mica de pronunciar.Així que amb el temps i l'experiència es va anar perfeccionant la tècnica i cap al 1920 es va començar a bastir el que avui en dia ens ha deixat frases (suma de paraules, una darrera l'altra) que quedaran com a llegat pels fills dels nostres fills fruit de l'esforç dels més grans pensadors...
no ho recordo exactament, se'n van inventar més i es van adonar que si posaven una lletra darrera una altra podrien crear una cosa que van anomenar paraules, però al principi com que eren inexperts els sortien coses com ggjdughnf o vvbsgtlgsnj que els costaven una mica de pronunciar.Així que amb el temps i l'experiència es va anar perfeccionant la tècnica i cap al 1920 es va començar a bastir el que avui en dia ens ha deixat frases (suma de paraules, una darrera l'altra) que quedaran com a llegat pels fills dels nostres fills fruit de l'esforç dels més grans pensadors..."Es evident que l'home ve de la patata" - J.Mª Pasqual, la Trinca
"Això és més incòmode que quan vaig oblidar com seure" - Peter Griffin
"Mai formaria part d'un club que m'acceptés a mi com a soci" - Grouxo Marx
"Luke, sóc el teu pare" - Darth Vader
"Fútbol és fútbol" - Johan Cruyff
"La gent s'inventa estadístiques per intentar demostrar alguna cosa, i això ho sap el 14% de la població" - Homer Simpson
2 comentaris:
I no t'oblidessis d'una frase trascendental de la dona més important i carismàtica del Raval de Barcelona:
"pero que cara, pero que gesto, pero que coño és esto" (C. Mairena.)
Compatriota Jaume,
Agraeixo la teva sublim aportació i t'emplaço a l'esperança ja que el post "paraules" té previst una continuïtat, pràcticament con a secció fixa.
I pel què fa a la Venus del Raval no n'hi hauria prou amb un humil comentari, és de justicia dedicar-li un blog sencer a una daessa que ha esdevingut icona eròtica de molts de nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada