Estem de dol

Catalunya s'està desmuntant com un castell de cartes i ahir vam rebre una altra plantofada anímica de la que ens costarà recuperar-nos.Estem de dol perquè ens ha deixat una estrella que havia de ser la nostra llum i guiar aquest pais cap a un futur esplendorós, com en altres temps ho fóren Jaume I o Francesc Macià.N'hem pogut seguir la seva agonia amb l'ai al cor i ara el plorarem, i tant si ho farem!, perquè es mereix això i més.Que caigués ferit a la platja del Miracle no va fer més que mantenir-nos l'esperança que no seria res i que ben aviat el tornariem a veure nedant alegrement per les nostres platges.Però malauradament no podrà ser i de nou una altra icona catalana ens ha deixat massa d'hora.Ara tan sòls ens queda recordar-lo, otorgar-li amb urgència una creu de Sant Jordi i declarar el 22 d'agost la nostra nova diada.Sens dubte aviat sorgiran masses enfervorides reclamant la seva promoció com a santo subito i hi haurà milions de persones al carrer per oferir-li un últim i càlid homenatge.I finalment quan tot això esdevingui, el proclamarem nou patró de Catalunya (ho sento Sant Jordi!) i alçarem altars en honor seu.Sant Tauró del Miracle.
I si tot això no arriba a succeir, potser els llibres d'història no el recordaran perquè els qui l'han escrita sempre han estat els guanyadors i nosaltres ara no ho som.Però d'aquí a moltes generacions es podran repassar (si més no) les hemeroteques i els lectors podran reviure amb un calfred d'emoció recorrent-los l'esquena aquests dies que sens dubte marcaràn el nostre futur com a poble.Visca Sant Tauró! Visca!