Desgràcies que et fan pensar que s'hauria d'aplicar l'avortament lliure amb caràcter retroactiu

Ser fill de Sara Montiel

Trobar-te en un "espectacle" de Jaimito Borromeo

Dir-te Manuela i ser neboda de Concha Velasco

Saber que el teu fill s'ha convertit al perroflautisme

Sortir per la tele borratxo

Veure el teus pares borratxos per la tele

Ser germà de Bernd Schuster

GRAN Trilok

Ahir al vespre vaig assistir a un dels milors concerts en molt de temps.Trilok Gurtu, un dels percusionistes per excel·lència, partenaire d'il·lustres com John McLaughlin o Robert Miles, es presentava amb la Arké String Quartet, un quartet amb dos violins, viola i contrabaix, a l'Auditori de Girona.Després d'haver-lo sentit aquests anys amb propostes més "canyeres", era una incògnita veure com respondria.I no ens va fallar.

Dues hores de pur espectacle sonor, alternant (i combinant en algunes ocasions) la tabla, la bateria, el djembé i els diferents efectes sonors marca de la casa.No es va deixar ni el cubell d'aigua.Amb un grup a l'alçada, van transportar-nos de les melodies indies a les tarantes italianes, de les sonoritats més convencionals a moments puntuals de free jazz, de ritmes impossibles a bàsics 4/4, que demostra que amb 66 anys es pot descarregar una potència que molts ja voldrien.I el fet d'estar a primera fila a escassos tres metres dels músics, sentint els instruments directament i no a través dels altaveus, encara augmentava aquesta sensació.

Llàstima de no poder fer anar el flaix!

Només ens va regalar un bis, però nois quin bis!.Vint minuts sense pausa en que va fer-nos participar cantant senzilles melodies o creant cànons rítmics dividint la platea en tres sectors, atrevint-se amb un cajón que va confessar no dominar gaire.Ahir al vespre ens vam sentir uns privilegiats, rebent classes particulars d'un mestre del ritme en un Auditori entregat.

Panxeta

Ahir a la nit abans d'anar a dormir em vaig veure de perfil al mirall del labavo, en un d'aquells moments no buscats en que alguna cosa et fa fixar-te en un fet quotidià.Hi vaig descobrir una panxeta prominent que corre el risc de provocar una pèrdua de visibilitat de cintura cap avall (a llarg termini, eh!).En aquest moments el primer que et passa pel cap és que hauries de fer una mica d'esport i apuntar-te a algun gimnàs ... però no sé perquè totes aquelles maquinotes de tortura sempre m'han semblat obra del diable...

Em sembla que de moment em conformaré en fer uns abdominals a casa...

Chikipark

Paraules de la regidora de mobilitat de l'ajuntament de Barcelona a RAC1

"Allà hi haurà aquest palau, hi hauran, doncs, activitats...retransmissions de partits de futbol...hi haurà la possibilitat de fer una paella, realment el que es consumeixi es cobrarà...allà, i per tant es tracta de que la gent tingui un espai que pugui compartir amb altres...aficionats, sense que això generi un problema de convivència a na la ciutat"

Encara que sembli un parc infantil de Nadal, l'ajuntament ha tingut la brillant idea, davant la marea de borratxos escocesos que s'espera d'aquí a uns dies, de muntar un superchikipark pels milers de seguidors del Celtic ... com si fóssin nens de P3 agafats d'una corda quan van pel carrer.Però què es pensen, que els podran tancar a tots a la Fira com borregos?També els serviran sangria per completar el pack Spain is diferent?

Anàlisi sintàctic

Analitza la següent frase:

"Nosequién anuncia su intención de interponer una denuncia contra Nosecuantos por AMENAZAS ESPIRITUALES"

Quin article del codi penal recull el supòsit de AMENAZAS ESPIRITUALES?
La va amenaçar amb enviar-li els esperits d'Ozores i Juanito Navarro?
Es fa mitjançant vudú o n'hi ha prou amb dues espelmes negres?



Vist durant el Programa de Ana Rosa ... és el que té dinar als bars...

Reina do Carnaval

Si, d'acord, el carnaval ja ha passat, però els ressagats encara tenim una última oportunitat per celebrar-lo.Si algú no té res a fer el dia 27 encara es pot apuntar a aquesta magnífica festa organitzada pel senyor Viatge amb un espectacle sin parangón amb l'excelsa Regina, l'única Do Santos a qui hem de professar devoció infinita.Després de fer-se el carnet VIP d'algun quiròfan i acabar amb les existències de botox dels propers tres mesos, LA vedette se'ns presenta amb les seves millors gales i disposada a fer-nos sentir com si estiguessim al mateix sambòdrom de Rio de Janeiro.I per si amb això no n'hi hagués prou, marxareu cap a casa amb un pernil o una garrafa d'oli sota el braç.Què més voleu?

Recordeu, encara sou a temps de veure l'última llegenda viva del cuixam i la pitrera.

Post d'urgència

Per als que encara tenen el valor de sortir al carrer cada matí desconeixent dues icones musicals del segle XXI.Sé que la majoria els heu vist, però encara n'hi ha algun que quan li parles d'en Delfin o de la Tigresa es pensen que als explicaràs algun documental d'animals...

Disco solicitado

Davant dels centenars de milers de peticions rebudes a través del blog del senyor Q., em veig en al obligació moral (i en contra de la meva voluntat) d'oferir-vos la versió casolana i catalana d'Andy McKee.En poden donar fè de l'autenticitat alguns comentaristes d'aquest blog que ho han vist i sentit en directe ... dentro video!




PD:Vaig decidir amagar la meva identitat sota una gorra perquè per aquestes coses sóc bastant tímid.Si s'hi fixen veuran a sobre del sofà un cargol, però queda a contrallum i no es distingeix gaire.Lis prometu que sóc jo.

Goodbye porcs

Dilluns 4, 17:45h.

Per fi m'han trucat per la feina a la que vaig anar a fer l'entrevista fa un mes i mig.Nervis, m'han convocat a les 6.Pujo al cotxe i decideixo relaxar-me una mica...

Quina música tan fantàstica per desestressar!.Arribo a lloc, m'espero 15 minuts a que em rebin.Més nervis.Recordo aquesta melodia per relaxar-me.Entrevista.20 minuts després ja m'han contractat, començo dilluns.Surto al carrer i no puc evitar fer un "Woo-Hoo!" al més pur estil Homer Simpson.

Torno cap a casa i aquesta música em sembla la millor cançó del món.Avui ha sigut un gran dia.

Sang freda, cacaolat calent

Com transformar-te en un superhome?, doncs n'hi ha prou amb col·locar-te una armilla d'aquestes florescents.Un simple tros de roba del que molts n'hem fet broma representa la diferència entre acabar com una croqueta al vidre d'un cotxe o que et passi en Loeb a 140 fent-te la clenxa als pèls del cul i que continuis com si anéssis a comprar uns crusants un diumenge al matí.I si no, veieu-ho...

Lectures lleugeres (II)