CDR

Algú s'ha parat mai a pensar les tonteries que ens arriben a dir sobre el que hauriem de menjar per tenir una "alimentació sana"?, si haguéssim de fer cas de tot el què ens diuen ens engreixariem uns quants quilos cada setmana: s'ha de menjar cinc peces de fruita al dia, més X grams de pa, més un plat de verdura, més una amanida, més un got de llet, més fruits secs, més dos litres d'aigua, més una mica de peix blau, més ... i la llista seria llarguíssima.I es clar, hem de procurar-nos les quantitats diàries recomanades (CDR) de proteïnes, hidrats de carboni, fibra, sodi, ferro, potassi ... i si mengem tot això ens quedarà algun raconet a l'estòmac per un bon entrecot, o per un gelat, o per uns macarrons? i res de fregits, eh! ni de brioxeria!.Així potser arribarem als 100 anys (o no) la mar de sans però ens haurem avorrit l'hòstia amb el menjar (excepte els fans de la verdura, que també n'hi ha) i jo no tinc ganes d'acabar així ...

M'estimo més menjar el què em vingui de gust i quan el meu cos necessiti alguna cosa ja m'ho demanarà, que no és pas tonto, i potser em moro als 50 o als 60 o potser arribo als 100 però al menys m'ho hauré passat bé a taula davant del plat i que me quiten lo bailao, que no només hem de menjar per sobreviure ...

La lluna, la pruna

Sing with me... "la lluna, la pruna, vestida de dol, son pare la crida, sa mare no vol...".A qui se li devia acudir això de la pruna?, de veritat recorda una pruna, la lluna?, no en té ni la forma, ni el color ni la textura.A mi més aviat em recorda una taronja amb tots els cràters a la seva superfície, però clar, llavors no quedaria bé... "la lluna, la taronja, vestida...".Comparacions forçades.Sense entrar en la polèmica de si l'home va arribar el '69 a la lluna o no ... bé, si que hi entraré.S'ha especulat molt sobre si aquelles imatges eren reals o no, si s'havien filmat en algun estudi simplement per desmoralitzar els soviètics en la cursa espacial, si estava tot manipulat ... jo personalment crec que al '69 no s'hi va arribar pas, potser més endavant si, en alguna altra missió, però dubto molt que amb una càpsula espacial amb un ordinador amb 4k de memòria (totalment cert!) es pogués anar a la lluna, aterrar-hi i tornar.En tot cas aquí teniu unes imatges exclusives d'aquell històric "allunatge", que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions...

Paraules

A l'època dels romans, o fins i tot abans, va aparèixer el costum de fer uns petits símbols als que van anomenar lletres (com per exemple S, W, N o E) i que utilitzaven per marcar les coordenades a l'hora de construir rellotges de sol.Més endavant, cap als segles XI o XVII, no ho recordo exactament, se'n van inventar més i es van adonar que si posaven una lletra darrera una altra podrien crear una cosa que van anomenar paraules, però al principi com que eren inexperts els sortien coses com ggjdughnf o vvbsgtlgsnj que els costaven una mica de pronunciar.Així que amb el temps i l'experiència es va anar perfeccionant la tècnica i cap al 1920 es va començar a bastir el que avui en dia ens ha deixat frases (suma de paraules, una darrera l'altra) que quedaran com a llegat pels fills dels nostres fills fruit de l'esforç dels més grans pensadors...

"Es evident que l'home ve de la patata" - J.Mª Pasqual, la Trinca

"Això és més incòmode que quan vaig oblidar com seure" - Peter Griffin

"Mai formaria part d'un club que m'acceptés a mi com a soci" - Grouxo Marx

"Luke, sóc el teu pare" - Darth Vader

"Fútbol és fútbol" - Johan Cruyff

"La gent s'inventa estadístiques per intentar demostrar alguna cosa, i això ho sap el 14% de la població" - Homer Simpson

Sentit de l'humor

Imagineu-vos que sou al metge per una visita rutinària, esperant que us digui els resultats, i aquell dia el doctor està especialment inspirat en la seva vena més humorística....

Estic boig...pel tenis

Referència obligada.Himne de tota una generació.Un descobriment de fa més de 10 anys (!) que ens posa la "gallina de piel" quan ressona en les nostres orelles com un tro, mentre amb la mà al pit no podem amagar la llàgrima que ens regalima galta avall....

share your files at box.net

Vigorositat ... audàcia ... valor, enginy i força ... si companys!!, alcem-nos raqueta en mà com ho feren els almogàvers i conquerim les pistes, és igual si són de terra, de ciment o de gespa artificial d'aquella que et crema els genolls quan caus a terra, perquè encara que se'ns pelin ens aixecarem un cop i un altre fins a la victòria final quan aconseguim fer passar la pilota per damunt la xarxa...joc, set i partit.

Antikarate

Un video dedicat a tots aquells que alguna vegada s'han pensat que estaven en forma...

El nom de les coses

Perquè aquest nom i no un altre?.Després d'uns dies de deliberació amb el coixí i dubtant entre aquest o pasturant l'enciam em vaig decidir pel primer perquè representava millor el fet d'una cosa única de la qual pocs n'hem gaudit, un autèntic entrepà de rovell d'ou amb sucre, no tant pel fet que et transporti a determinats moments passats que pots recuperar sinó perquè reflexa l'esperit de surrelisme que preten tenir aquest blog.

Al costat d'aquesta delicia de gourmets hi podriem afegir altres delicatessen no menys extranyes com les mítiques flors blaves (mantinc el nom amb què van ser batejades cap al 1980 tot i que en realitat se'n diuen borratxes), un complement vegetal ideal per als que no som gaire amants de la verdura.Altament recomanable (les dues coses).

Comença l'aventura

Avui comença un bloc que no preten grans ni trascendentals canvis, tan sòls serà un espai on aniré afegint el que em passi pel cap, tan si es tracta d'esport, de música, de política o de situacions absurdes.