L'Alvèrnia? on para això?

Només han sigut uns dies de vacances i ja torno a ser aquí, amb les bateries descarregades (de tant grabar) i amb la sensació d'haver portat amb mi aquell núvol torracollons que ens va mantenir blancs tota la setmana ... jo ho va dir aquella adorable velleta de Jalasset: "... et lundi cest la catastrophe!" (en francès aproximat) ... perquè durant aquests dies hem sigut tres senyors, una senyora, 50.000 gotes d'aigua (que per sort es van repartir de dilluns a divendres) i un núvol gegant que ens perseguia a tot arreu, fins i tot vam provar de pujar més amunt que ell però ni així hi va haver manera.

Si haguessim de valorar el viatge, sens dubte es mereixeria tres estrelles, dues pel lloc i la tercera per la companyia (nois, m'ho he passat molt bé!), amb grans moments com aquell en el què en Pitu amb el seu refinat francès va demanar el compte i li van dur un tercer whisky ... o frases que passaran a la història, perquè encara que hi hagi molta feina a fer, què collons, estem de vacances!.I com anàven els bitllets de 50 ... els gastàvem com si fóssin de 10, per cada cosa repartiem un bitllet taronja com si ens sobressin.Però ben gastats, vam poder fer uns bons àpats i unes quantes compres de formatges, patés i embotits com a bons turistes que erem.
Vam veure llacs, muntanyes, castells, runes, ponts, esglésies, llocs frikis (tenen una fal·lera especial per col·locar estàtues gegants de verges dalt d'algunes muntanyetes) i gent friki, arribant a la conclusió que un 50% dels francesos són bordes i l'altra 50% simpàtics, és a dir, hi ha gent de tot (*dades extretes de l'informe parcial i subjectiu que vam fer nosaltres mateixos).Vam tenir temps d'anar a un parell de concerts i viure la festa de la nit francesa, d'adaptar-nos a dinar a la 1 i sopar a les 8 (tot i que sempre erem els últims a marxar dels restaurants), de visitar chateaux habitats i de voltar mercats.Fins i tot vam aprendre a demanar un tallat descafeinat i a tastar especialitats culinàries con el punti o la truffade i licors típics com el de genciana (amb parts iguals de defensors i detractors).Vam estar a punt de ser agredits per un avi amb un paraigües i ens van perseguir els gendarmes una nit a Murat.I què en va sortir de tot això?, doncs aquest petit resum musical que espero que us agradi.



Casa l'Ute ha estat per uns dies la nostra casa i així ens hi hem sentit, pujant i baixant escales, xafardejant algunes habitacions amb inquilins a dins i "usurpant-li" temporalment un petit diccionari de francès-català que tot sigui dit de pas ens resultava imprescindible a l'hora d'anar als restaurants.Murat ha sigut el nostre poble i n'hem recorregut els carrers del dret i del revés, saludant cada matí a la veïna després d'esmorzar croissants amb mantega i melmelada, pastes, suc de taronja, un iogurt i un bol de cafè tan gran que t'hi podies rentar la cara.Després de tot això el resultat és evident: dos quilos de sobrepès (estratègicament repartits pels pitjors llocs del cos) malgrat les caminades, així que ara toca desfer-se'n abans no sigui massa tard i decideixin quedar-se per sempre.Au revoire!