Decàleg inútil

1- Tres pèsols més un pèsol sempre sumaran quatre pèsols

2.- Ningú es podrà llençar des de la torre Agbar excepte en cas de suicidi voluntari

3.- Els cotxes de slot no podran correr a més de 1500 MPH

4.- S'assegurarà un mínim de 3525 metres cúbics d'oxígen per persona i dia

5.- La vedella amb bolets haurà de portar vedella i bolets

6.- No es podran formar figures geomètriques de menys de tres costats

7.- Els autobusos hauran de poder transportar una persona com a mínim

8.- Es considerarà "no apte pel consum humà" qualsevol pedra amb un pes superior als 5'7 Kg

9.- Els forats negres no podran absorbir més d'un 28% del volum de qualsevol galàxia propera

10.- Qualsevol dinosaure tindrà entrada lliure al Museu de la Ciència, sense discriminació per motiu de sexe i/o edat

Ves riguent, gordo cabró...

...perquè tothom té el que és mereix, i tu no en seràs l'excepció.Et pensaves que fins i tot podies anar a Mart a escampar el teu riure odiós i quedaries com un heroi, però la venjança ha estat terrible...



Has rebut un càstig diví, perquè Déu no es podia quedar de braços creuats veient com usurpaves als Reis l'única feina que tenen en tot l'any.Aquells nens amb la cara blava, tan innocents, van ser els encarregats de transmetre't la horrible maledicció i ara, tu també amb la pell blava, no pots aspirar a res més que a fer de Gran barrufet en alguna tv movie de merda.



Que et passa, ja no tens ganes de riure?

Compres d'última hora

Per tots els que encara no sapigueu què regalar i el rellotge us apreti de mala manera, rovell d'ou us proposa uns quants articles que faran les delícies de tothom, dones, homes, gossos i musics...

Sempre va bé una mica de música per amenitzar aquelles inacabables tardes fent un puzzle.







L'exercici sempre és bo, i no us deixeu enganyar, ben plegat cap en qualsevol racó.







Qui no ha tingut mai problemes a l'hora de depilar-se a les tres de la matinada?








La manera més ràpida i econòmica d'aconseguir relleno pels coixins.









Això no se ben be perquè serveix, però la capseta és molt maca.









El somni de qualsevol music de vagó de metro (regalar a discreció).

A més a més, tenen el segell de Anunciado en televisión, que sempre és garantia de qualitat i bon preu.Què més voleu?

PD: Per raons òbvies, aquest blog desaconsella ABSOLUTAMENT regalar "Extracto de baba de caracol".

L'enquesta (III)

Segons el savis lectors d'aquest bloc, quan vagi a buscar feina m'he d'endur una pistola làser i un pot de vesalina, així que passaré per la farmàcia a comprar-ne un pot que aquesta tarda tinc una entrevista.La pistola la conservo de la meva última trobada amb en Buck Rogers, que me la va donar de record.

Mal fario

Això és el que m'he trobat aquest vespre a la llar de foc...

No és una cosa excepcional que et caigui un ocell per la xemeneia, que després no sàpiga sortir i que et foti un susto de por quan el veus volar pel menjador.Però d'aquest ni rastre, cap soroll, cap ombra movent-se, res.I encara és més extrany si tenim en compte que la llar està tancada amb una planxa metàl·lica que fa mesos que no s'ha obert.

Algun descuit en una finestra oberta ha sigut la porta d'entrada? però com és que en cap moment l'he vist o sentit? és possible que me l'hagi deixat un gat si jo no en tinc i a més visc en un tercer? s'estarà convertint la meva llar de foc en un cementiri d'ocells? què he de fer amb el cadàver, un aquelarre per allunyar els mals esperits? o el puc llençar a les escombreries? i en aquest cas ho he de fer a orgànica?

No sé si començar a preocupar-me de debò.

Com toquen els pops una guitarra

Traslladat a escala humana, el seu equivalent seria preguntar quantes mans poden estar alhora tocant una guitarra i que en surti una cosa decent per les orelles...

Dead Road

Primera parada: restaurant Wang Tse, sortint amb tres sakes de més.Enfiles la carretera cap a La Bisbal, passat Torroella comences a notar-ne els efectes i quan has fet uns quilòmetres més tot comença a lligar.Estàs de mala llet i potser la pel·lícula que vas veure ahir a la nit va deixar més seqüeles de les esperades.Arribes a TOR i t'imagines el Déu de la mitologia escandinava desenfundant el martell i repartint hòsties al seu voltant.Hi ha massa cadàvers i els hauries d'amagar perquè aquí fan nosa.Massa pes per un sòl home, el millor és fer una bona TALLADA i així ho podràs encabir en bosses d'escombraries que aniràs repartint, deixant rere teu un rastre macabre.La sang és com una droga i ara no pots parar, ho vols convertir en una orgia de destrucció, i què millor que unes quantes VERGES?.En vols més i més, fins que arriba el moment en que el teu cos ha quedat sadollat de venjança.Llavors mires enrera i t'adones que podries ser el rei de l'ULTRAMORT.

Prediccions (III)

Els mitjans de transport tampoc s'han escapat d'aquestes visions de futur amb poc criteri, aquí van unes quantes perles...

"L'home no volarà en 50 anys" - Wilbur Wright, pioner americà de l'aviació, al seu germà Orville, després d'un experiment de vol desafortunat, 1901 (el seu primer vol amb èxit va ser el 1903)

"Volar amb màquines més pesades que l'aire no és pràctic ni útil, sinó absolutament impossible" - Simon Newcomb; el germans Wright van volar a Kittyhawk 18 mesos després.Newcomb no es va impresionar.

"Les màquines voladores més-pesades-que-l'aire són impossibles" - Lord Kelvin, físic i matemàtic britànic, president de la British Royal Society, 1895

"Mai hi haurà un avió més gran construït" - Un enginyer de Boeing, després del primer vol del 247, un avió de dos motors que transportava 10 persones

"Molt interessant Whittle, amic, però mai funcionarà" - Professor d'aeronàutica de Cambridge, en veure els planols de Frank Whittle pel motor a reacció

"El cavall és aquí per quedar-s'hi però l'automòbil és només una novetat, un caprici" - El president del Michigan Savings Bank advertint l'advocat de Henry Ford de no invertir a la Ford Motor Co., 1903

"L'automòbil ha arribat pràcticament al límit del seu desenvolupament com demostra el fet que durant l'any passat no es van introduir millores substancial" - Scientific American, edició del gener de 1909

"El vulgar "carruatge sense cavalls" és actualment un luxe pels rics; i encara que el seu preu probablement baixi en un futur, mai, per descomptat, tindrà un ús tan comú com la bicicleta" - Literary Digest, 1899

"Un coet mai serà capaç d'abandonar l'atmosfera de la terra" - New York Times, 1936

"Els viatges espacials són bajanades" - Sir Harold Spencer Jones, Astronomer Royal del Regne Unit, 1957 (dues setmanes després el Sputnik orbitava la terra)

"Som a les portes de la missatgeria per coet" - Arthur Summerfield, administrador general del US Post, 1959

"Què pot ser més palpablement absurd que la perspectiva de locomotores viatjant el doble de ràpid que una diligència?" - The Quarterly Review, edició de març de 1825

"El viatge en tren a altes velocitats no és possible, perquè els passatgers, incapaços de respirar, podrien morir d'asfixia" - Dr Dionysys Larder (1793 - 1895), professor d'astronomia i filosofia natural a la University College de Londres

Misteri resolt

Després d'una intensa recerca per Los Mares del Sur i gràcies als contactes treballats durant anys amb la màfia de Shangai, l'equip especial R.O.A.S. està en disposició d'oferir-los la resposta a la pregunta que aquests dies turmenta les llars catalanes: què ha passat amb les bombolletes del cava? ... han estat abduïdes? ... se n'ha apoderat un grup de proxanetes i les obliga a prostituïr-se en alguna carretera d'Albània? ... es veuen afectades pel protocol de Kyoto i se les ha considerat "gasos contaminants"? ...El visionat de les següents imatges pot ferir la sensibiltat dels espectadors quan comprovin com se les han hagut de veure, vexades i humiliades, obligades a participar (drogades amb Imedio) en concursos on han de fer el possible per evitar caure en una piscina plena de Dubois que com un àcid corrosiu les desfigurarà per sempre.Per això no us extranyeu si a primer cop d'ull no les reconeixeu, penseu com quedarieu vosaltres si caiguéssiu en una banyera de salfuman un dia rere un altre...



Catalunya no pot quedar indiferent veient com es fa escarni d'un dels nostres simbols nacionals, juntament amb Sant Tauró i Carme de Mairena i des d'aquí demanen, no, exigim que s'intervingui amb urgència des de les més altes instàncies per acabar amb aquest atrupellu.

Cuchara vs cuchillo

Després d'un cap de setmana exiliat sense internet, avui us demano ajut per intentar resoldre un enigma que vam crear i que ha recorregut els bars de Cassà aquest dissabte, i que pot acabar com la fantàstica polèmica del paper de vàter (per dins o per fora?).Acaba la frase "En casa del herrero...

Més val que opinis o aquestes dues belleses et deixaran el cul com un colador

A última hora de la nit el resultat era força ajustat (cuchara de palo guanyava per poc a cuchillo de palo).

Gane dinero sin trabajar!!

I com fer-ho? molt fàcil: realitza algun estudi científic, preferentment relacionat amb el medi ambient (que ara està de moda i ven molt), amb uns resultats prou evidents perquè no t'hagis d'esforçar massa a obtenir-los i convenientment maquillats perquè semblin innovadors.I a partir d'aquí, a parar la mà.

Avui a l'inefable Telenotícies de la nostra li han donat un parell de minuts a un estudi d'aquests, realitzat per un grup d'investigadors "entre els que participa un centre de recerca de Barcelona" (sense cap més referència) que han demostrat com de contaminants són els motors dièsel amb un seguit de proves als carrers de Londres.

1.- Es reuneixen un grup d'asmàtics i es posen a Oxford street (segons la teletrès "un dels carrers amb més contaminació del món desenvolupat"), un carrer de dos carrils on només hi passen autobusos i taxis.Si és així, hi ha d'haver un col·lapse constant perquè arribi a ser un carrer amb tanta pol·lució.

2.- S'agafen aquests mateixos voluntaris i es porten a Hyde Park, una zona arbrada i sense trànsit a part de bicicletes (vaja, un oasi al mig de la ciutat).

3.- Conclusió: Les persones que tenien problemes per respirar a Oxford st experimentaven una millora a Hyde Park i es notaven els pulmons més oberts, símptoma científicament inequívoc de que els motors són obra del diable i ens mataran a tots si no els abandonem inmediatament.

CON DOS COJONES!!

Cal dedicar una gran quantitat de temps, diners i ments brillants per arribar a aquests resultats i demostrar que on no hi ha cotxes es respira millor.Així que busqueu uns amics i feu algun estudi estúpid que us permeti rascar-vos els ous durant una temporada.

Bu-da-què?

Per una vegada es cumpleixen les regles establertes i la rossa és tonta...



Perquè després ens queixem del nostre ensenyament.

Petita història absurda

Que el món està ple de gent grillada capaç de fer les coses més absurdes ho sabem tots.Que a alguns jutges se'ls envà, també.

Imagineu que sou una persona jove, altruïsta, amb ganes d'ajudar els altres ... jo que se ...un bomber, per exemple, i que teniu, anem a suposar, dues amigues bastant amigues que són més amigues entre elles que amb vosaltres, i que un dia decideixen viure com a parella i tenir fills.Han pensat en l'adopció però elles s'estimen més concebre el seu propi fill i després de donar-hi moltes voltes decideixen que tu els podries donar un cop de mà.Tu, naturalment, no t'hi negues i acceptes gustós ajudar-les i aportar la teva part perquè això sigui possible, tot i que tens una vida amb la teva parella i això només serà una cosa d'amistat, sense compromís, vull dir que un cop estigui fet serà el seu fill i tu no t'implicaràs en la seva vida.

Suposem que tot ha anat bé, tant que fins i tot t'has ofert una segona vegada, i els nens creixen amb les seves mares, tu fas la teva vida i elles la seva i tot continua amb una bonica amistat.Però resulta que un dia les teves amigues decideixen separar-se com fan moltes parelles i comencen els litigis per veure com es reparteixen la custòdia dels fills, qui es queda la casa ... en fi, totes aquestes coses que han de decidir els jutges quan hi ha una separació.El primer problema es planteja amb quina de les mares se'ls quedarà, perquè clar, ja sabem que els fills se'ls acostumen a quedar les mares, però quina de les dues?

Imaginem que el jutge en qüestió ha sigut capaç de resoldre aquest dilema amb encert i que un cop fet aquest pas s'ha de decidir qui es farà càrrec de la manutenció, que per norma general i en la majoria dels casos li toca al pare en forma de "quota" mensual per les despeses dels fills.Però clar, en aquest cas no hi ha pare, o si?

Amics aneu en compte on poseu la manguera perquè encara que ho facis d'una forma desinteressada et pot acabar costant molt car.Si ho voleu fer, recordeu: sempre amb un advocat i amb un contracte signat!.

Doomsday is coming for you, MTF!

Com tots sabeu, i entenc que no en feu ostentació pública, aquest cap de setmana hi ha la trobada aquesta guarra del tunning a Barcelona.Estarà plena de quillos, putetes i cotxes amb uns altaveus capaços de posar-te de punta els pèls de la cigala.

exemple tipic de juani

Això d'afegir un aleró, posar quatre enganxines i canviar les suspensions s'ha fet tota la vida, però des que van fer aquella infame sèrie de pel·lícules de A todo gas (ja no se quantes en porten) la cosa ha anat degenerant ensense aturador.Quin mal que ha fet a la nostra joventut!
I això no s'acaba aqui, sinó que es va extenent com una plaga bíblica per tot el món, afectant cada cop a més nois i noies innocents que cauen en l'absoluta imbecilitat i es deixen els diners transformant els seus cotxes en màquines de tortura (visual i auditiva) per a la resta de mortals.Per tot això, demano humilment des del rovell de l'ou, que qualsevol pais amb armament nuclear faci unes operacions militars aquest cap de setmana.Nosaltres els cedim el terreny.I ara una mica de tunning rupestre.

gxf#h@gd&p$!!!

La paciència s'acaba...

Sóc ric!

Des de fa uns quants dies tinc el correu envait per brossa en el que m'asseguren que m'ha tocat la loteria, he rebut una herència o qualsevol altra cosa que m'ofereix una quantitat astronòmica de diners sense haver fet res per merèixer-ho i que em col·loca a l'alçada del Tio Gilito navegant en una muntanya de bitllets.Evidentment no s'ha de ser cap llumaneres per veure que es tracta d'una estafa, una versió moderna de les cartes que es rebien assegurant que ens havia tocat un apartament a Torrevieja.Encara hi ha gent que s'ho creu i envia les dades que li demanen? Però com pot ser algú tan imbècil per pensar que un mort al que no coneix li ha deixat una herència de 16.000.000 d'euros, per molt que vingui signat per un advocat?

Prediccions (II)

Segona entrega, aquest cop sobre tecnologia, d'algunes prediccions desafortunades perpetrades (en alguns casos) per gent a la que se li suposa una certa intel·ligència...

"Tot el que es podia inventar, ja s'ha inventat" - Charles H. Duell, oficial de l'oficina de patents dels USA, 1899

"...bastant bona pels nostres amics transatlàntics ... però no mereix l'atenció dels científics o la gent pràctica" - Comité del parlament britànic, en referència a la bombeta d'Edison, 1878

"Anuncis sorprenents com aquests s'haurien de desaprovar per ser indignes per la ciència i perjudicials pel veritable progrés" - Sir William Siemens, sobre la bombeta d'Edison, 1880

"El fonògraf no té cap mena de valor comercial" - Thomas Edison, inventor nord-americà, 1880s

"Aquest "telèfon" té massa defectes per ser considerat seriosament com un sistema de comunicació.El dispositiu no té cap mena de valor per nosaltres" - Memoràndum de la Western Union, 1878

"És un gran invent, però qui el voldrà utilitzar d'alguna manera?" - Rutherford B. Hayes, president dels USA, després d'una demostració del telèfon d'Alexander Bell, 1876

"Un home ha estat detingut a Nova York per intentar aconseguir fons de la gent ignorant i supersticiosa amb l'exhibició d'un dispositiu que diu que podrà transmetre la veu humana a qualsevol distància a través de cables metàl·lics i que podrà ser escoltat per l'oient a l'altre extrem.Anomena a aquests aparell un telèfon.La gent ben informada sap que és impossible transmetre la veu humana a través de cables" - Noticia publicada en un diari de Nova York, 1868

"La transmissió de documents a través de cables telefònics és possible en principi, però l'aparell que es necessita és tan car que mai serà una proposta pràctica" - Dennis Gabor, físic britànic i autor de Inventing the Future, 1962

"Les qüestions bàsiques de disseny, material i protecció, en la combinació d'un reactor nuclear amb una caldera domèstica i un aire acondicionat, no té gaires problemes ... el sistema podria escalfar i refredar una casa, proveir il·limitadament d'aigua calenta domèstica i fondre la neu de les aceres i els carrers.Tot això es podrà oferir en 6 anys amb un únic cost en material fisionable d'uns 300$" - Robert Feery, executiu de l'Institut de Productors de Calderes i Radiadors dels USA, 1955

"Els aspiradors d'energia nuclear probablement seran realitat en 10 anys" - Alex Lewyt, president de l'empresa d'aspiradors Lewyt Corp., al New York Times el1955

"Així com una calculadora de l'ENIAC està equipada amb 18000 vàlvules i pesa 30 tones, els ordinadors en el futur possiblement només tindran 1000 vàlvules i pesaran 1.5 tones" - L'editor a càrrec dels llibres de negocis de Prentice Hall, 1957

Fair play

Qualsevol club que estigui prou tarat per posar al seu nou camp de futbol Dani Stadium hauria de ser desterrat directament a fer companyia al Circo Americano en les seves gires per l'Àsia central.Dit això, i sense que serveixi de precedent, cal elogiar l'actitut de Valverde de demanar als seus jugadors que no llencin la pilota fora quan hi hagi un jugador de l'equip contrari al terra.PROU de pallassades, PROU d'aquesta impostura que fa cagar-te en la puta mare que va parir el jugador que sembla que l'hagin matat i que quan surt la pilota s'aixeca com com si res, PROU de futbol de maricons.

Si algú té ganes de jeure una estona al terra que sigui per un bon motiu, però els altres a jugar.Només en cas que els rebentin la cara o els passin el genoll pel túrmix s'hauria d'aturar el partit, i que ho faci l'àrbitre que per això el paguen.

No entenc com encara dura aquesta tonteria, s'hauria acabat ràpid si a aquests desgraciats amb cara de "ay que pupa me han hecho" els enssenyessin una tarja quan s'aixequen del terra, igual com es fa amb els que simulen un penal.Tarja i a la banda 10 minuts, o no estaves lesionat, fill de puta?.A veure si n'aprenen dels del rugbi, que no s'estàn d'hòsties.

Fenòmens

Si no fa gaire veien el que passava amb una sopa de lletres, les següents imatges també els posaran els pèls de punta.Unes innocents instantànies d'un got de ratafia poden convertir-se en la revelació que alguna cosa està passant al teu voltant encara que no ho vegis a simple vista.Un petit consell: les fotos que facis sempre s'han de repassar atentament, perquè pots trobar-te coses com aquesta ...

L'enquesta (II)

Alguna cosa em fa pensar que el preferèixen com a imitador que com a futbolista ... aquí queden patents les seves habilitats a l'hora de driblar un ninot enganxat al terra ...

Cuidaooooo!!!

Fa uns anys corria per aquests mons televisius cert programa on gent de tot tipus mostrava les seves "habilitats" més destacades, des de trencar nous amb el cul fins a tocar la flauta amb el nas.Aprenents ... els japonesos si que són uns cracs.Alguns són capaços d'agafar una fletxa al vol, trencar un ou de guatlla amb uns nuntchakus, tocar una llauna amb un calçador o trencar el coll d'una ampolla escupint uns glaçons.Han arribat els nous superherois...

A les fosques

En aquests moments hauria d'estar a les fosques i amb tots els aparells desconectats.Els organismes oficial s'hi han apuntat amb entusiasme, i algunes empreses també.HIPÒCRITES.Qui tingui ganes de tornar a les cavernes que hi torni, jo no ho faré pas, em sembla d'una inutilitat total apagar els llums durant 5 minuts si la resta de l'any no fas res i continues posant l'aire acondicionat des de l'abril fins al setembre.HIPÒCRITES.Què es pensen que aconseguiran amb això?, ajudar a salvar el planeta? i una merda.Si de veritat ho volen fer que comencin per abandonar les comoditats innecessàries.Això si, després diran que ells van contribuir-hi i se n'aniran a dormir amb la consciència ben tranquila.HIPÒCRITES.

Qüestió de noms

Mai m'han agradat les censures, les autocensures ni els temes tabú, s'ha de poder parlar de tot mentre es faci amb respecte, la discusió és sana.

1.- Si un home pega una dona és violencia masclista.
2.- I si un home pega un altre home, també és violència masclista?
3.- Llavors, si una dona pega un home, és violència feminista?
4.- I si una dona pega una altra dona, què és?

Ni ho justifico ni me'n burlo en cap cas, algú que pega i agredeix sense motiu és un fill de puta SEMPRE.Simplement m'agradaria saber com anomenaran els mitjans de comunicació aquests casos.

Prediccions (I)

Tots sabem que fer prediccions és complicat, i més si són sobre el futur (com va dir un politic que ara no en recordo el nom), però de vegades hi ha gent que més que especular sobre el que vindrà, no té gaire vista a l'hora de valorar el que passa al seu voltant.Avui, un recull de grans frases perpetrades al voltant de la guerra i les seves derivades ...


"Quatre o cinc fragates s'encarregaran de tot sense cap força militar" - Primer ministre britànic Lord North, en relació amb la rebel·lió de les colònies americanes, 1774

"Tornareu a casa abans que les fulles hagin caigut dels arbres" - Kaiser Guillem, a les tropes alemanyes, agost de 1914

"Aquesta és la segona vegada en la nostra història que ha tornat la pau amb honor des d'Alemanya fins a Downing Street.Crec que això és pau pels nostres dies" - Neville Chamberlain, Primer Ministre britànic, 30 de setembre de 1938

"Els avions són joguines interessants però no tenen cap valor militar" - Mariscal Ferdinand Foch, professor d'estratègia a l'Ecole Superieure de Guerre, 1904

"L'energia atòmica podria ser tan bona com els explosius actuals, però és impossible produïr res molt més perillós" - Winston Churchill, primer ministre britànic, 1939

"La idea que la cavalleria serà substituida per aquests carruatges de ferro és absurda" - Comentari de l'ajudant de camp al mariscal de camp Haig, durant una demostració del tanc el 1916

"Què senyor, vol fer navegar un vaixell contra el vent i les corrents encenent una foguera sota la coberta? li prego que em perdoni, no tinc temps d'escoltar aquestes bajanades" - Napoleon Bonaparte, quan parlava sobre el vaixell de vapor de Robert Fulton, 1800s

"Les orugues de desembarcament són idiotes i inservibles.Aquests oficials i homes estan llençant el temps i no ho estan donant tot per la guerra" - Quart Lord de l'almirantat britànic, 1915

"Els americans són bons construint cotxes elegants i neveres, però això no vol dir que siguin bons fent avions.Són uns faroleros.Són excel·lents en els farols" - Hermann Goering, comandant en cap de la Luftwaffe, 1942

"No podrien tocar un elefant a aquesta dist..." - Últimes paraules del general John Segdwick, parlant mentre observava les linies enemigues durant la batalla de Spotsylvania el 1864

Enjoy al·lopècia!!!

Atenció al·lopècics que llegeixen aquest bloc (que no som pocs)!Avui he après una nova paraula: COMB-OVER, que per què ens entenguem seria el que ha fet l'Anasagasti tota la vida però convertit en tot un cerimonial que pot arribar a nivells de transformació digna d'un Pokemon.Tremola LLongueras!



PD:No intenten esto en sus casas.L'autor del bloc no es responsabilitza de res ... però de res.

Death zone

O jugant a ser Déu.Aquests dies estic aprofitant per treure'm uns calerons extres i vaig a ajudar a un amic a la seva feina: marcar els porcs que fan el pes per anar-se'n a l'escorxador.Era el punt final que faltava dins la meva (ex)feina i el fet que en 30 minuts puguis decidir sobre la vida de 150 éssers vius podria suposar alguns maldecaps filosòfics per molta gent.L'arma utilitzada és un simple esprai, que determina la diferència entre la vida i la mort ... tu vius, tu no, tu si, tu no ... una ratlla al llom decideix el futur (encara que només sigui immediat).

La marca de la mort

Algú podria sentir-se com un emperador romà posant-se el dit al coll en un combat de gladiadors o com un nazi marcant les tendes dels jueus, però s'ha de pensar en la realitat i adonar-se que això serveix perquè vosaltres pogueu menjar un bon pernil o unes botifarres.Com diria el Doc, “no és res personal, només feina”.Així que amb la consciència ben tranquila me'n vaig a comprar uns peus de porc per dinar demà.

Nous sommes en Algérie

O aquesta és la sensació que vaig tenir quan a l'obrir la bústia vaig trobar-me un paperot de l'ajuntament signat per "Le Maire" tractant-nos de bruts (no per dir-nos porcs sinó per estar escrit en francès i àrab).Després vaig veure que per l'altre costat estava en català i castellà però la cara de sorpresa ja no me la treia ningú.

Segur que en alguns fòrums de debat de la societat civil cassanenca (llegeixi's la peixateria, el mercat o el Centru) hi haurà més d'una pujada de tensió que pot fer baixar la mitjana d'edat del poble, un efecte que els sociòlegs del nostre pais no han tingut en compte a l'hora d'atribuir a la immigració un rejovenient de la població.Suposo que en molts pobles i ciutats ja deu ser una cosa normal enviar díptics de l'ajuntament en diferents idiomes però aquí és la primera vegada (que jo recordi) i com totes les primeres vegades, costa d'entrar.
A part d'això, detesto aquesta mania de les institucions de renyar-nos com si fóssim retrassats i en molts casos traspassar-nos la responsabilitat al mateix temps que s'inventen una taxa per un servei que si no hi fós, tampoc passaria res.Però això ho deixarem per un altre dia.

Sinopsis pedants...

...i que fan ràbia.Ja fa dies que sento per la radio un anunci d'una pel·licula que no aniré a veure, amb una frase que intenta captar-ne l'essència que és d'aquestes que no s'entenen per enlloc, que preten ser filosòfica i profunda però que amaga la buidor real del film.Diuen una cosa com ara això:

Si et dones per vençut a l'hivern et perdràs la primavera, l'estiu i la tardor...XXXXXXX, una pel·lícula de AAAAAAAAA sobre la cruesa de viure sense fer trampes, XXXXXXX...

A qui pretenen seduïr amb aquest argument? a quatre gafapastes que després intentaran vendre'ns que han anat a veure una "obra d'autor"? que és que no tenen autor totes les obres, o és que n'hi ha que surten per eclosió espontània? ... és com allò que es va posar de moda fa un temps de "grabado en directo" ... collons, com s'ha de grabar sinó? però bé, tornem al tema que em desvio.
Amb aquests arguments tan pobres ja deuen anar a buscar un mercat selectiu i hiperrestringit perquè sino no s'enten.Si el que volen és captivar el públic només aconsegueixen espantar-lo amb aquesta parafernàlia pseudo-literària i una migdiada al sofà es converteix en una opció infinitament millor que llençar els diners al cine.Jo segur que no aniré a veure-la.

Robatori express

Una de les coses que em rebenten és que et fotin clatellades per una cosa que els mateixos que t'obliguen a fer-la són els que et cobren.Exemple: la revisió mèdica per renovar-te el carnet de conduir...

- Necessita dues fotos, el DNI i el carnet de conduir ... pel certificat mèdic baixí a la segona planta que li faran allà.
- (Ja veuràs ara quina hòstia...)

Molta gent amb bata amunt i avall, de les mateixes que em podria comprar al mercat, per simular ser doctors i fer veure que en aquest lloc són uns professionals.Tot façana.Fes la cueta de rigor i cap a les cadires.

- Passi a aquesta sala i esperi's a que el cridin.(3 minuts)
- El 13!

Entres en una petita habitació i mentre et mesuren la tensió et fan les típiques preguntes de sempre: malalties, operacions importants, alèrgies, fuma, beu, ... (2 minuts).Torna a sortir a la saleta i espera't. (1 minut)

- El 13!

Entra a l'habitació del costat de la que acabes de sortir i aquí hi ha el plat fort, aquella maquineta amb dos mànecs que has d'anar girant perquè unes ratlles que hi ha a la pantalla es mantinguin dins el cami que va movent-se, amb uns gràfics dignes del Space Invaders dels inicis. (3 minuts).Torna a sortir a la saleta i espera't un altre cop. (2 minuts).No cal ser gaire espavilat per intuir que ara tocarà la tercera habitació.

- El 13!

Per fi un metge que sembla un metge (vull dir que si te'l trobessis pel carrer sense bata pensaries que és un metge).

- Miri per aquest aparell i llegeixi la tercera fila de lletres
- N T C O H P L E D
- Ara la de sota ... i la de sota ... canviï d'ull i torni-me-les a dir (mentre vaig recitant la filera de lletres sento que va escribint no sé què a l'ordinador, d'esquenes al tauler de les lletres.Estic temptat d'inventar-me-les per comprovar que, efectivament, passa de tot).Molt bé, doncs ja està. (2 minuts).

Vaig cap a la recepció perquè em donin el paperot en qüestió, ara és quan et treuen la navalla...

- Signi aquí ... (ris ras) ... són 47 euros.(toooomaaaa!!!) ... si vol li tramitem nosaltres la renovació...
- No cal, ja ho faré jo. (amb una punyalada n'he tingut prou, són 18 euros de res per pujar les escales i entregar els papers als seus còmplices de trànsit).

Segur que es compren una bata nova cada dia, perquè per 7 minuts efectius de feina t'han robat 47 euros.Això surt a 400 E/hora, que no està mal.

L'enquesta (I)

Per petició popular...

Wifi

És patètic però és de franc.A Cassà tenim un servei de Wireless que ens permet tenir internet gratuït amb els avantatges i inconvenients que això comporta, i cada cop que m'intento conectar estic patint per saber a quina habitació aniré a petar i si ho podré fer assegut o fent la vertical pont.

A favor:

1.- Et pots conectar pràcticament a qualsevol lloc
2.- És de franc

En contra:

1.- És desesperantment lent
2.- Quan li pica es perd la cobertura
3.- T'has de bellugar per casa com si anessis amb el mòbil però amb un portàtil

4.- De tant en tant es peta el servidor, especialment els dissabtes, amb lo que no tornes a tenir servei fins dilluns

5.- No et pots baixar musica o pel·licules sinó vols morir cobert de teranyines

Últimament falla cada dos per tres i de vegades fotria l'ordinador per la finestra, però la impossibilitat de gastar-me 1000 euros en un de nou em frena de fer-ho.M'estic plantejant seriosament instal·lar un ADSL a casa però em sembla que a part de pagar 40 euros també se'm penjaria cada dos per tres.Tinc un dubte existencial.

El nou Fred Astaire

Tot esperant una nova edició del Mira quien baila (esperem que sense Gema Ruiz), presentem un nou valor del ball que segur que se'ls repassa a tots ... la cacatua Snowball ja ha començat la seva cursa cap a la fama.

La puta aixeta del radiador

Va ser el que em va tenir entretingut el dimecres tot el dia i part d'ahir.La puta aixeta del radiador que des de l'hivern passat degotava i que ja havia hagut d'apedaçar posant un pot a sota perquè no em fes un bassal a l'habitació.Cada dia tocava buidar el pot, però vaig pensar “no ho remenis ara que encara et quedaràs sense calefacció” i seria el pitjor que et pot passar al mes de gener.Aquestes coses millor fer-les a l'estiu que si t'has d'estar un parell de dies sense aigua calenta no és tan preocupant ... però amb lo bagàs que sóc ja tornava a venir el fred i encara no havia fet res.

La culpable de tot, degudament esquarterada

Així que el dimarts vaig anar a comprar les peces necessàries i amb una valentia digna d'un Delta Force em vaig proposar fer-ho jo mateix ... ja, ja, ja.Primer treure tota l'aigua del circuit, descargola les peces i oh putada!, no s'havien tocat des que es van posar fa 30 anys.Amb l'ajut inestimable del 6 en 1 vaig aconseguir desmuntar-les i posar les noves, que no encaixaven perfectament (Lliçó 1: si una peça no entra, és que no és de la mida, NO s'ha de picar amb un martell fins que entri!).Però bé, al cap de dues hores ja ho tenia tot posat a lloc.Torna a obrir el pas de l'aigua i ... què és això? Cagu'm tot, perd per tot arreu! Corre a tancar l'aigua i torna a començar: buida els circuits i bla, bla, bla...

Qui té un 6 en 1 té un amic, i per extensió un tresor

Els errors es paguen cars i la peça que havia “ajudat” a entrar era la culpable de tot.Per sort n'havia comprat més com aquesta (tot i que no exactament igual perquè com és natural no tinc ni idea del diàmetre del tub de coure) i fent un apaño vaig poder passar fins ahir a la tarda (Lliçó 2: compra sempre peces per duplicat) que vaig tornar a comprar la que anava a la mida.I de nou perd un parell d'hores més per tornar a fer-ho tot.

De moment es queda així

Al final crec que ho he aconseguit, tot i que he estat un dia i mig per canviar la puta aixeta del radiador i de moment deixaré el pot uns dies més per si un cas (Lliçó 3: a vegades és millor deixar la feina en mans dels professionals).

Probabilitat que es formi la paraula MINGUILLON en una sopa de lletres tenint en compte una repetició igualada de cada lletra i representant ...

Degut a factors externs que ja us explicaré, els resultats preliminars de l'estudi s'han fet esperar una mica més del desitjat.A priori semblava una cosa fàcil, quatre càlculs per aquí, una resta per allà, despejo la X ... però els "problemes" van arribar quan vaig voler provar els resultats d'una manera empírica.I us adverteixo que és inquietant.

Material utilitzat per la prova

Vaig descobrir que degut a alguna força oculta que em sobrepassa, i al més pur estil Terminator, quan agafava una cullerada de sopa on les lletres estaven al seu aire, s'anaven agrupant d'una manera misteriosa fins que formaven MINGUILLON.Em vaig cagar a les calces.Cada cop que les desordenava es reagrupaven misteriosament i tornaven a dir MINGUILLON, MINGUILLON, MINGUILLON ...no sé què passava ... mirava al meu voltant però no hi havia ningú, així que vaig agafar la càmera i vaig poder fer unes fotos.Jutjeu vosaltres mateixos...



Acollona eh?.Per això he decidit paralitzar temporalment l'estudi fins que localitzi el meu exorcista de confiança i beneeixi la casa perquè els mals esperits que manipulen els resultats permetin que Catalunya, finalment, tingui una resposta.

Qui el va parir!

Un video MITIC per alegrar-vos el dia ...

De Frankfurt a Oslo

Per fi s'acava una de les setmanes més intenses de l'últim mes, coronada per la fira del frankfurt i els premis amb nom d'una marca de tabac.Com no podia ser d'altra manera, vaig decidir passar per Cal Pachi per degustar els seus famosos 20 cm de carn cuinats amb l'oli de motor que recuperen del taller del seu cunyat.Delicatessen.I es clar, una cosa porta a l'altra i aquesta supermineralització de les neurones em va fer adonar que he de fer alguna cosa a la vida si no vull ser recordat com aquell que remena els contenidors a les tres de la matinada.

I al més pur estil dels grans genis vaig desplegar el tovalló de paper per fer els primers passos cap a la candidatura cap als premis Ig Nobel aplicant tots els meus coneixements sobre gomets i pegamento Imedio.En un moment de lucidesa vaig veure clar que m'havia de centrar en un tema que no s'hagués analitzat mai abans però que fos de suma importància per al futur d'aquest pais, un estudi sobre la "Probabilitat que es formi la paraula MINGUILLON en una sopa de lletres tenint en compte una repetició igualada de cada lletra i representant aquestes un volum no superior al 30% sobre el total del líquid contingut en el recipient", amb el que aspiro a guanyar l'Ig Nobel de matemàtiques i que espero acabar dimarts a la tarda si el tiempo acompaña y las autoridades lo permiten.

PD: Ja disposeu de la primera enquesta per triar el vostre candidat al proper Nobel de la pau ... després que li hagin donat a Al Gore per fer un documental dolent, qualsevol de les vostres opcions està infinitament més justificada que aquesta.O sigui que a votar, o com diria el nostre President, facta, non verba.

Molta policia... (revisat)

*Aquesta és l'alternativa a un post aburrit que no s'hauria d'haver publicat mai, però hem d'apetxugar amb els errors com ens felicitem dels encerts.

Fa uns dies vaig anar al concert de Police.Alguns diaris en van fer la crònica.

Horror!! (remake dolent 2007)

Horror!!!

Què els va passar als guionistes d'aquesta pel·licula? havien estat el cap de setmana anterior en un comiat de solters a Tijuana? els havien extirpat un ronyó després de ser drogats per una meuca amb bigoti? algun d'ells estava sent humiliat econòmicament per la seva exparella que li reclamava una pensió vitalicia per ella i els seus 6 fills?



Mai en sabrem la veritat ... és millor així...

El llapis

Tot i que a priori aquest estri de fusta i farcit de grafit es va dissenyar per poder escriure sobre una superfície regular i preferentment plana, i d'aquesta manera recollir i transmetre un seguit de coneixements a través del temps, aquest objecte universal té moltes altres utilitats desconegudes per la majoria de la gent, i avui en repassarem algunes, tot i que potser no les més importants, si algunes destacades:

1. Rascar-se qualsevol part del cos, amb preferència par algun orifici, ja que la seva peculiar forma cil·líndrica en facilita enormement aquesta tasca.
2. Remenar el cafè en el cas que tinguem els dits bruts o no gaudim d'un altre invent revolucionari com la cullera (Nota: és altament desaconsellable realitzar les dues operacions de forma consecutiva, ja que en el cas que utilitzem el llapis, per exemple, per rascar-nos l'orella, hi podria haver un sobreexcés de cera en el cafè o una aportació innecessària de cafè a l'orella en el cas que l'ordre fós l'invers).
3. Com a bastonets per menjar a l'estil oriental, sempre i quan el llapissos (noti's que ho dic en plural, perquè amb un de sol seria impossible recollir l'aliment del plat) tinguin la longitut suficient i/o específica per a aquest objectiu.
4. Escriure missatges de mòbil per a la gent que té els dits massa butifarrons per aquestes tecles tan petites i els és impossible que el lector que els reb entengui res del que s'ha escrit.
5. Punxar les escopinyes al vermut del diumenge, sempre i quan es faci per l'extrem adequat i aquest estigui prou esmolat per permetre que l'aliment en qüestió quedi adderit al llapis (Nota: aquesta hàbil tècnica pot aplicar-se a múltiples aliments com ara olives farcides d'anxova, "tacos" de formatge o croquetes.No és aconsellable per aconseguir sindries o melons).
6. Com a substitutiu del tabac per als que han deixat de fumar i necessiten algun objecte a la boca o entre els dits per relaxar-se i no agredir fisica o verbalment les persones que els envolten.
7. Treure les teranyines que s'hagin anat formant en els racons superiors del menjador o de qualsevol de les habitacions de la casa.
8. Rebobinar les cintes de cassette quan s'estan acabant les piles del walkman o quan no es disposi de cap objecte mecànic propulsat per energia externa i destinat a aquesta funció específica.
9. Construir una Torre Eiffel a escala 1:100 per a tenir com a decoració a l'entrada de casa i sorprendre les visites en el moment d'obrir la porta (Nota: per a aquest projecte específic no en farem prou amb un sol llapis, i tots els que utilitzem per a la fabricació hauran de ser d'un sol ús).
10. Com a antenes simulades per a una disfressa de formiga.
11. Posa aquí la teva idea.

La peixera

Qui no té feina el gat pentina, i com que jo no tinc gat em dedico a passar l'estona fent vídeos i música ... i ara t'entretens a fer proves, ara acceleres, ara passes la cançó marxa enrera, en fi, el que tingui a l'abast per fer.Avui us porto una peixera diferent, que diuen que van bé per relaxar-te si te les quedes mirant.És una vista accelerada dels núvols des de la finestra de casa, mitja hora comprimida en poc més de 40 segons ...

Tres acords

En més d'una ocasió hem comentat amb un ilustre participant d'aquest bloc lo fàcil que pot aribar a ser fer una canço.La mítica roda sol-re-do és tot un clàssic, però ni ha d'altres que no la demerèixen i que les podem trobar en moltes cançons.Alguns van més enllà i ens ho demostren barrejant diverses cançons que tenen la mateixa base.El mash-up ja s'ha convertit en tot un art i si no, jutjeu vosaltres mateixos amb aquest Oasis + Green Day + Travis ...



Aportació piratejada d'un home que sempre es fa preguntes

...i encara més diversió

El passat divendres i conmemorant que feia 16 dies que oficialment els arbres poden començar a perdre les fulles i les ratafies casolanes comencen a sortir dels respectius armaris, va cel·lebrar-se en un lloc secret (per no patir interferències dels satèl·lits espies) de la bonica i alhora pintoresca vil·la de C. de la S. el 1er Campionat Interestel·lar de Trivial.Les estrelles, repartides estratègicament en dos equips, i després d'una dieta especial a base de costelló a la brasa, magret d'ànec i truita de patates freda, acompanyat abundantment de vi negre barat i cervesa de llauna, es van enfrontar en un duel a mort per conquerir el preuat trofeu.

Acompanyats convenientment per una àrbitre subornable i que apostava clarament pels seus familiars (cosina i tio-avi), l'equip intelectual format per G.O. i J.C. i els frikis Q.A. i C.T. es van veure finalment les cares després que aquest últim desafies públicament i en atac de supèrbia els intel·lectuals una nit a altes hores i en un estat certament lamentable.Es va decidir a proposta de l'àrbitre, crear un segon premi paral·lel i simultani basat en els rebots (amb recipient contenidor de formatgets propi) en què els perdedors d'aquest subministrarien de franc als guanyadors la quantitat de líquid que aquests fossin capaços d'ingerir en una nit (és a dir, barra lliure).

Després d'acordar que el càstig pels perdedors seria conmutable pel pagament d'una mariscada als guanyadors i així ens estalviavem de llogar els lleons, va començar la competició, amb una primera part molt igualada en encerts i errors (errors sobretot de la àrbitre, que no sabia ni a qui havia de fer la pregunta) i que va finalitzar amb un empat a dos formatgets per a cada equip i en els recipients principals i secundari.Enmig de múltiples interrupcions per anar a canviar l'aigua de les olives, es va produïr el desenllaç, amb una remuntada espectacular dels frikis, que no s'havien desinflat anímicament malgrat que la seva reiterada obsessió per contestar 1816 i Valle Inclán independentment de la pregunta els podia haver passat factura.Davant la incredulitat general i amb un resultat final de 6 a 3 en el principal i 2 a 2 en el secundari i després de més de dues hores de demostrar la seva ignorància (en preguntes com ara quin era el nom de l'anec de Mari Carmen), Q.A. i C.T. van felicitar les seves respectives neurones mentre l'àrbitre, en una decisió unilateral i submisament acceptada per totes les parts, va atorgar-se la barra lliure per a ella i va decretar que, què coi, també vindria de gratis a la mariscada ... i és que ja se sap, la banca sempre guanya!.

Així, i a l'espera de concretar lloc i dia per l'entrega de premis, es va donar per conclosa la primera edició del Campionat, que es va rematar amb un "brotxe de oro" assistint agermanats a la festa major de R. de la S. per relaxar-nos després de tant d'estrés acumulat.

Molta policia...

Dijous a la nit vam ser uns dels 55.000 privilegiats espectadors del concert de Police a BCN.Tot i que mai he sigut un fan d'aquest grup, sóc dels que pensa que aquesta gent se l'ha d'anar a veure ni que sigui una vegada a la vida, i era ara o mai.

Vam decidir marxar de Cassà amb temps (o això pensàvem nosaltres), tres hores abans de començar, però un cop ens acostàvem ja vam anar veient que la cosa aniria justeta.Després d'aconseguir aparcar i arribar al Lluis Companys ens trobàrem una cua quilomètrica ... l'organització no va ser precisament brillant i només hi havia dues entrades per tota la gent que no havia pagat cent i pico euros.A l'hora prevista de començar encara erem fent cua i amb bon criteri van decidir esperar fins les 10, perquè sinó hi hagués hagut uns quants damnificats ... així que quan vam poder entrar ens vam haver de quedar bastant enrera.


La veritat és que em va agradar força, no anava amb cap idea preconcebuda i només sabia que actuaven ells tres sols, sense més musics, cosa que a priori podria semblar un hàndicap degut a la seva edat però que a l'hora de la veritat no va desmerèixer en absolut.Posada en escena austera però no pobra, la il·luminació i les pantalles justes per poder veure'ls, perquè a la distància que erem només distingies una minuscula figura després de fer un parell de salts.


Dues hores de concert amb un repàs de tots els clàssics que et fan veure que amb 60 anys encara es pot fer molt bona musica.

Estem a l'edat de pedra

Com alguns ja sabeu, sempre m'he declarat un fan del Japó, és un dels llocs on he d'anar abans de morir ... i és que el que més m'impresiona és l'avanç tecnològic que ens porten.Allà es poden trobar coses que ara mateix ni pensem que poden existir i els aparells que tenen no els utilitzarem fins d'aquí a deu anys.D'acord que no ha de ser un lloc fabulós per viure perquè és una societat molt exigent, sobretot en l'aspecte laboral, i amb algunes manies que ens resulten incomprensibles ... però només per trobar això ja valdria la pena anar-hi ...

Màquines de caques com aquelles de l'Arare amb textura "manoloca".


Estoretes de ratolí en 3D (fixeu-vos-hi bé!).


Pendrives en forma de sushi i del que et puguis arribar a imaginar.


Màquines de calces (asseguren que usades).


Per escoltar l'iPod mentre ets al vàter.


Una funda per quan t'emportis un plàtan a la feina o a qualsevol lloc, millor de Hello Kitty.


Totes les fotos les he recollit del blog de Kirai, un tio que viu al Japó i que explica la seva vida en aquell pais.Una pàgina àltament recomanable i que acostumo a visitar sovint.