La culpable de tot, degudament esquarterada
Així que el dimarts vaig anar a comprar les peces necessàries i amb una valentia digna d'un Delta Force em vaig proposar fer-ho jo mateix ... ja, ja, ja.Primer treure tota l'aigua del circuit, descargola les peces i oh putada!, no s'havien tocat des que es van posar fa 30 anys.Amb l'ajut inestimable del 6 en 1 vaig aconseguir desmuntar-les i posar les noves, que no encaixaven perfectament (Lliçó 1: si una peça no entra, és que no és de la mida, NO s'ha de picar amb un martell fins que entri!).Però bé, al cap de dues hores ja ho tenia tot posat a lloc.Torna a obrir el pas de l'aigua i ... què és això? Cagu'm tot, perd per tot arreu! Corre a tancar l'aigua i torna a començar: buida els circuits i bla, bla, bla...
Qui té un 6 en 1 té un amic, i per extensió un tresor
Els errors es paguen cars i la peça que havia “ajudat” a entrar era la culpable de tot.Per sort n'havia comprat més com aquesta (tot i que no exactament igual perquè com és natural no tinc ni idea del diàmetre del tub de coure) i fent un apaño vaig poder passar fins ahir a la tarda (Lliçó 2: compra sempre peces per duplicat) que vaig tornar a comprar la que anava a la mida.I de nou perd un parell d'hores més per tornar a fer-ho tot.
Al final crec que ho he aconseguit, tot i que he estat un dia i mig per canviar la puta aixeta del radiador i de moment deixaré el pot uns dies més per si un cas (Lliçó 3: a vegades és millor deixar la feina en mans dels professionals).
2 comentaris:
Veig que, a més del pot d'escalfar la llet, a deixat a prop el motxo, senyal inequívoca que no confia gaire en el resultat de la seva obra.
Doncs per sorpresa meva, el teflon fa el seu efecte i la cosa aguanta.A més necessitava el pot per escalfar el cafè.
Publica un comentari a l'entrada