Aquestes boniques paraules, repetides com un mantra hipnòtic, seran a partir d'ara el colofó de qualsevol festa del 12è aniversari d'algun nen català, integrant així el bonrotllisme imperant, l'adoració per cultures llunyanes i l'absurditat del "ser pioners en...".
Si amics, aquesta és l'última imbecilitat que se li ha acudit a algun
tarat sense feina, però amb un sou suculent, que escalfa alguna cadira a la Generalitat: la
obligació dels pares a dir als seus fills que són adoptats quan compleixin els 12 anys.Amb les sobredosis habituals de papanatisme s'han declarats "pioners a Europa" en fer una llei que obligui a això als pares, argumentant que si aquests nens saben el seu orígen biològic quan són grans els pot crear un trauma i així podran buscar els seus autèntics pares.
Que és que un nen de 12 anys no es traumatitzarà tant o més que un adult? què volen, que marxin de casa a fer la
ruta dels orfenats? de què collons serveix ser "pioners" amb lleis estúpides? perquè els altres se'ns riguin a la cara?.Els que anaven a l'Antàrtida amb un vaixell de fusta i quatre pells si que eren pioners, però vosaltres?
Un pais que es dedica a crear lleis estúpides només pot ser habitat per estúpids, i jo no vull que el meu pais acabi així.N'estic fins als pebrots dels governants que es creuen amb el dret de legislar sobre la meva vida privada i la relació amb els meus fills.Per sort, encara no s'han atrevit a regular el nom que els hem de posar, però tot arribarà.Que per molts anys poguem veure nens que es diguin Sístole, o Llamborda, o per exemple ... no se ... Godpower.
