GRAN Trilok

Ahir al vespre vaig assistir a un dels milors concerts en molt de temps.Trilok Gurtu, un dels percusionistes per excel·lència, partenaire d'il·lustres com John McLaughlin o Robert Miles, es presentava amb la Arké String Quartet, un quartet amb dos violins, viola i contrabaix, a l'Auditori de Girona.Després d'haver-lo sentit aquests anys amb propostes més "canyeres", era una incògnita veure com respondria.I no ens va fallar.

Dues hores de pur espectacle sonor, alternant (i combinant en algunes ocasions) la tabla, la bateria, el djembé i els diferents efectes sonors marca de la casa.No es va deixar ni el cubell d'aigua.Amb un grup a l'alçada, van transportar-nos de les melodies indies a les tarantes italianes, de les sonoritats més convencionals a moments puntuals de free jazz, de ritmes impossibles a bàsics 4/4, que demostra que amb 66 anys es pot descarregar una potència que molts ja voldrien.I el fet d'estar a primera fila a escassos tres metres dels músics, sentint els instruments directament i no a través dels altaveus, encara augmentava aquesta sensació.

Llàstima de no poder fer anar el flaix!

Només ens va regalar un bis, però nois quin bis!.Vint minuts sense pausa en que va fer-nos participar cantant senzilles melodies o creant cànons rítmics dividint la platea en tres sectors, atrevint-se amb un cajón que va confessar no dominar gaire.Ahir al vespre ens vam sentir uns privilegiats, rebent classes particulars d'un mestre del ritme en un Auditori entregat.