Sant Feliu ens esperava i avui ha sigut el dia.Mes de gener, garotes al canto.Que una cosa dura i plena de punxes es pugui arribar a menjar sembla absurd (i moltes vegades ho és) però el premi que trobes a dins, i més si te les porten obertes i t'evites que et quedin les mans com un colador, és inqüestionable.A molts potser us semblarà una marranada, però pels que no les han tastat ho podriem considerar una "mousse de mar", i és que és d'aquelles coses que, o t'agraden molt o les detestes.Plenes i saboroses, amb pa o directament de la cullereta, qualsevol manera és bona a l'hora de degustar aquesta delicatessen.
Si us plau, no us ho perdeu, no us podeu morir sense tastar-les.
4 comentaris:
Ai mare! Quina angúnia que em fan. Gràcies però no.
Si ens ha de convidar a sopar, jo preferiria unes pizzes abans que aixòs.
OOOOOOOOOOOOOOOOOOOH! Com m'agraden les garoooooOOOOOOOOOtes!
Em posen calent de lo bones que són, cagon tot.
MMMMMMMMMMMMmmmmmmmmMMMMMMMMMMMMMMMmmmmmmmmmmmmmmmmmMMMMMMMMMMMMMM!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada