O jugant a ser Déu.Aquests dies estic aprofitant per treure'm uns calerons extres i vaig a ajudar a un amic a la seva feina: marcar els porcs que fan el pes per anar-se'n a l'escorxador.Era el punt final que faltava dins la meva (ex)feina i el fet que en 30 minuts puguis decidir sobre la vida de 150 éssers vius podria suposar alguns maldecaps filosòfics per molta gent.L'arma utilitzada és un simple esprai, que determina la diferència entre la vida i la mort ... tu vius, tu no, tu si, tu no ... una ratlla al llom decideix el futur (encara que només sigui immediat).
La marca de la mort
Algú podria sentir-se com un emperador romà posant-se el dit al coll en un combat de gladiadors o com un nazi marcant les tendes dels jueus, però s'ha de pensar en la realitat i adonar-se que això serveix perquè vosaltres pogueu menjar un bon pernil o unes botifarres.Com diria el Doc, “no és res personal, només feina”.Així que amb la consciència ben tranquila me'n vaig a comprar uns peus de porc per dinar demà.
7 comentaris:
Home, jo crec que no cal humillar-los abans de matar-los. Deuen ser la riota dels altres porcs...
Dibuix i bon menjar, les meves dues aficions preferides.
El proper cop que hem mengi un entrepà de fuet hi pensaré. Quina putada.
Si, si, ..la vida és així... pobres bestioles... me'n compres un parell per mi, no? Em deus convidar al tiberi, no?
Jo quan veig un porc, només penso en una cosa: menjar.
Si senyors, s'ha de ser pràctic.
De totes maneres, el que s'ha salvat té un parell de collons.
Publica un comentari a l'entrada