
diumenge, 30 de setembre del 2007
...i encara més diversió

engendrat per
cargol
a
20:54
3
tincunacosaadir
Apilat a : activitats, esports
Molta policia...

Vam decidir marxar de Cassà amb temps (o això pensàvem nosaltres), tres hores abans de començar, però un cop ens acostàvem ja vam anar veient que la cosa aniria justeta.Després d'aconseguir aparcar i arribar al Lluis Companys ens trobàrem una cua quilomètrica ... l'organització no va ser precisament brillant i només hi havia dues entrades per tota la gent que no havia pagat cent i pico euros.A l'hora prevista de començar encara erem fent cua i amb bon criteri van decidir esperar fins les 10, perquè sinó hi hagués hagut uns quants damnificats ... així que quan vam poder entrar ens vam haver de quedar bastant enrera.

La veritat és que em va agradar força, no anava amb cap idea preconcebuda i només sabia que actuaven ells tres sols, sense més musics, cosa que a priori podria semblar un hàndicap degut a la seva edat però que a l'hora de la veritat no va desmerèixer en absolut.Posada en escena austera però no pobra, la il·luminació i les pantalles justes per poder veure'ls, perquè a la distància que erem només distingies una minuscula figura després de fer un parell de salts.

Dues hores de concert amb un repàs de tots els clàssics que et fan veure que amb 60 anys encara es pot fer molt bona musica.
engendrat per
cargol
a
14:37
2
tincunacosaadir
Apilat a : activitats, música
dimecres, 26 de setembre del 2007
Estem a l'edat de pedra




Totes les fotos les he recollit del blog de Kirai, un tio que viu al Japó i que explica la seva vida en aquell pais.Una pàgina àltament recomanable i que acostumo a visitar sovint.
engendrat per
cargol
a
17:10
1 tincunacosaadir
Apilat a : ciència i tecnologia?
dimarts, 25 de setembre del 2007
Cartes de restaurants

I tot aquest rotllo que només és per omplir una mica més, perquè avui m'he trobat una samarreta groga llampant que em van regalar a l'escola de música de Sant Gregori on anava.I llavors he recordat un dia que m'esperava dins el cotxe a que fos l'hora d'entrar, aparcat davant d'un restaurant amb la famosa pissarra verda a la porta i em va impactar tant que no vaig poder evitar copiar-la a la llibreta que sempre porto a sobre ... ni floritures ni hòsties, un menú senzill i clar, o potser no tant ...
AMANIDA ARROS
FABAS SALTAGADAS
CREMA BERDURAS
ESPARRAGOS PERNIL
PEUS DE PORCH
ELADO
LLAGURT
Us puc jurar que estava escrit exactament així, no hi he modificat absolutament res!!!
engendrat per
cargol
a
19:37
2
tincunacosaadir
Apilat a : avui toca..., paraules
divendres, 21 de setembre del 2007
Tardor
Cargol - 21/9/07
engendrat per
cargol
a
19:20
0
tincunacosaadir
Apilat a : paraules
dimecres, 19 de setembre del 2007
Documentals d'animals
engendrat per
cargol
a
12:02
2
tincunacosaadir
Apilat a : petita pantalla
dimarts, 18 de setembre del 2007
Salut, amor i feina
Així que un dia d'aquests trucaré a la porta del Professor a veure si em soluciona una mica la vida i finalment puc aconseguir aquesta tant desitjada seguretat total que em porti cap a la felicitat i, qui sap, potser fins al paradís i tot.
engendrat per
cargol
a
16:03
4
tincunacosaadir
Apilat a : bustia
dimarts, 11 de setembre del 2007
Tele de merda

Després de fer un zàping instantani he anat a petar al tomate (amb la poca varietat de canals que tinc què voleu que faci!) i només he pogut aguantar 2 minuts.Com pot mirar això la gent?.Elucubracions, hipotesis i tractats sobre les tonteries més estúpides que et puguis tirar a la cara.Tele de merda.
I abans de tot això i mentre feia un canvi continu entre els diferents NO-DOs (ara fins i tot el reediten en fascicles! ... un apassionant món del que ja en parlaré) que intenten desinformar-nos cada dia una mica més, he ensopegat un canvi de noticia amb en Matias

engendrat per
cargol
a
23:00
2
tincunacosaadir
Apilat a : és una vergonya, petita pantalla
dilluns, 3 de setembre del 2007
Categoria
Estrella com poques, el seu art sempre ha estat incomprès per la gran majoria, que l'ha vexada i menyspreada, utilitzant-la com a estendard de l'exemple que no s'ha de seguir.Doncs jo em rebel·lo!, em rebel·lo i em declaro solemnement fan incondicional d'una artista multidisciplinar que tan ha fet televisió, com ràdio, com ha cantat, com ha fet pel·lícules de culte dins els món de l'entreteniment per adults (com m'agrada aquest eufemisme, de fet tots en general).I és que ens ha enmetzinat amb la seva veu de sirena com uns vulgars argonautes incapaços d'aturar aquest brollador de notes que inunden l'espai en qualsevol moment.Sense oblidar el regitzell de sentències que ha aportat a la cultura popular catalana.De naturalesa evolutiva (primer va ser home per convertir-se en bella papallona), ens ha demostrat que cap somni és impossible si estem disposats a donar-ho tot (i quan dic tot, és TOT) per aconseguir-lo.Per tot això i molt més, només ens queda dir ... Carmen forever, t'estimem.
Nota 1: Si, també ho heu encertat, el que dóna l'entrada a l'Estrella és Josmar.
Nota 2: No us perdeu l'acompanyament musical.El mestre Masclans de torn és tant bò, però tant bò, que toca amb les mans sobre les cuixes, fins i tot es permet el luxe d'aplaudir na Carmen mentre la música va sonant...
engendrat per
cargol
a
21:58
104
tincunacosaadir
Apilat a : icones i mites, música, paraules